L'esbarzer republicà

Esquerra Republicana de Catalunya s'ha ficat en un nou esbarzer. L'avançament tècnic (4 mesos) de les eleccions espanyoles ha agafat ERC a contrapeu, amb una direcció dimitida i en funcions i amb un únic candidat a president, Oriol Junqueras, que no serà escollit fins al setembre. Durant l'impasse entre la dimissió de la vella guàrdia –simbolitzada en el tàndem Puigcercós- Ridao– i la presa efectiva del poder de la nova direcció –Junqueras i Marta Rovira–, s'ha produït la previsible fugida d'un corrent proper a l'excandidat i exvicepresident del govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, i la no-incorporació a la futura direcció del nucli dur de l'encara secretari general Ridao. Ni els carodistes ni els ridaoistes formaran part de la candidatura única, no pas unitària, de Junqueras i Rovira. Això era lògic i comprensible, perquè entre Junqueras i Ridao hi ha discrepàncies polítiques que han aflorat últimament. Junqueras seria més partidari de la renovació i de canviar ràpidament l'estratègia per girar full a l'etapa del tripartit, mentre que Ridao defensa la vigència del projecte d'esquerra nacional que implica zero renúncies en l'eix esquerra-dreta.

Un cop fora de la direcció, a Ridao l'única carta que li quedava era repetir com a candidat a Madrid. Amb l'excusa del poc temps per l'avançament electoral, Junqueras hauria pogut mostrar un gest de generositat i confiar-hi novament com a cap de llista. Donaria un missatge d'unitat interna, en detriment d'un cop de timó inicial que quedaria suavitzat. Però no. Junqueras ha proposat el catedràtic Ferran Requejo, que dilluns va declinar l'oferta. Ha sortit a tots els diaris. I ahir va proposar l'escriptor Alfred Bosch, portaveu de la consulta independentista de Barcelona, en un gest que comença a semblar un estira-i-arronsa intern. Ara cal veure què farà Ridao, que acumula l'odi dels renovadors i guanya l'adhesió dels que no volien més soroll en la nova etapa. De moment, les primàries d'ERC, a la premsa.