Síria

Vaig visitar Síria fa poc més d'un any. Era un viatge organitzat per l'ONG Cultura, Pau i Solidaritat, per conèixer com viuen els refugiats palestins a la regió. Vam visitar diversos camps al Líban, diputats de tots els partits al Parlament de Beirut, i després vam traspassar la frontera cap a una de les més dures dictadures (informatives) de la zona: Síria. Un país de gent meravellosa, on connectar-te a internet era tan fàcil, o no, com convèncer el propietari d'un cibercafè perquè et fes una trampeta per connectar-te al Facebook. Avui el que passa a Síria és una crisi a la qual la comunitat internacional no només no sap com enfrontar-se, sinó que evidencia un silenci criminal. Només l'exili sirià sembla que dóna la talla, i de quina manera. I un munt d'internautes que fan la guitza a l'exèrcit del dictador Al-Assad. Després de les matances, sembla que la batalla es vol lliurar a la xarxa.

Joves estudiants sirians de ciències polítiques, exiliats al Líban, coordinen, a través del Facebook, la resistència sobre el terreny. Són un exèrcit capaç d'enregistrar amb el mòbil tot el que passa, i compartir-ho en xarxa. La gent d'Anonymous també s'ha afegit a la ciberprotesta, però diuen que el govern ho hauria permès per rastrejar-los i localitzar-los, i ara sembla que és l'exèrcit del dictador qui està amenaçant els ciberactivistes de practicar la repressió contra familiars.

Des dels Estats Units o la UE només hem sentit a demanar al dictador que s'acabi la violència. I mentrestant les matances fa mesos que duren. Que la situació a Síria és insostenible ho sabíem els qui de turistes o curiosos fa temps que ens hi hem passejat. Algú, però, pot explicar-me per què aquesta actitud cauta amb Síria quan Mubàrak és jutjat, i Gaddafi bombardejat? I no és una pregunta retòrica.