Agost

Entre que som a la feina i que plou dia sí i dia també, aquest agost, definitivament, no sembla agost. Plou a bots i barrals de nou sobre Girona mentre escrivim aquestes línies, l'últim apunt fins que no hi tornem, al setembre. És ben curiós com el temps marca les sensacions de cadascun de nosaltres respecte al mes en què ens trobem. Una tarda de juliol fresca, plujosa i ennuvolada, ens transporta en un moment de cap a mitjan setembre, quan l'estiu ja és a punt d'acabar-se i el nostre cervell té gravat que hi fa sovint aquest carés de temps. Una tempesta havent dinant, un d'aquells grops que baixa del Canigó i, en un tres i no res, cobreix de negror la plana empordanesa, ens porta directament a la segona quinzena d'agost. Per tot plegat, quan la calor la patim a primers d'abril o a mitjan setembre i, en canvi, fa fresca en ple estiu, ja no sabem en quin temps vivim. Només els nens que no van escola o les imminents vacances ens recorden que som, encara, a l'estiu. Fins ara.