El camí de Sant Jaume

Benvolguts lectors; en aquesta nova etapa de la galeria voldria començar tractant una temàtica suau, força estiuenca i molt relacionada amb l'anomenat, a grans trets, turisme cultural i/o religiós: el camí de Sant Jaume. Cal matisar que us descriuré una petita part d'aquesta imponent ruta: el tram de la plana altempordanesa entre Vilajuïga i Figueres. El camí de Sant Jaume, en el seu recorregut català, és una iniciativa turística engrescadora, que hauria de tenir com a objectiu crear una potent xarxa de senders i grans itineraris que converteixin el país en una destinació senderista a escala internacional. Encara que també és una gran aposta per aprofitar uns trams més curts i poder delectar una geografia de proximitat: poder tastar l'agre de la terra en unes quantes hores. Doncs bé, el passat dissabte 30 de juliol, un servidor amb tres amics agafem el primer tren del matí a Portbou i ens plantem a Vilajuïga, població d'una excel·lent aigua mineral i d'un vi superb. Ens dirigim cap al solemne Centre d'Acollida Turística, per agafar el camí cap a Pedret i Marzà, tot gaudint de la planura empordanesa, fins a la ciutat mare de la sardana. El camí és planer, però no monòton. A Pedret, l'itinerari passa per davant de l'església de Sant Isidre i Sant Antoni Abat. A Marzà entrem pel carrer de la Tramuntana i ens encaminem cap a un pont sobre la via del tren i la carretera N-260, seguint el camí de Peralada. Tot avançant a pas assossegat s'arriba a la imposant vila medieval, aristòcrata i conservadora de Peralada; abans hem deixat enrere el Canal Gros i el torrent de la Montserrada. En aquesta població, rica en patrimoni històric i monumental fem una aturada per esmorzar. Tot seguit toca agafar la carretera C-252 cap a Vilabertran; en aquest punt concret del trajecte cal expressar, en veu alta, que és incomprensible que una carretera (amb el perill dels cotxes) sigui el camí oficial de Sant Jaume. Arribem a Vilabertran, cap a la magnífica canònica dels agustinians. Com anem bé de temps i només som a tres quilòmetres de la capital, fem una altra aturada per reflexionar i fruit d'un lloc on es tasta el romànic pels quatre costats. Reprenem el camí i en pocs minuts, albirem l'encisadora, federal i lliurepensadora urbs figuerenca. Hem passat un bon matí i, sobretot, hem fruit d'autèntics tresors al costat de casa.