Avui, dilluns
Dues reflexions a mitja tarda
Algun funcionari no es va adonar que era un gir telegràfic i el va deixar en una safata
Primera reflexió: el dia 28 de juliol vaig enviar diners per gir telegràfic. La persona que em va atendre em va preguntar si, efectivament, jo volia que aquella tramesa fos urgent, cosa que vaig confirmar. El dia 3 d'agost se'm va fer saber que el gir encara no havia arribat a la seva destinació, i l'endemà al matí vaig anar a queixar-me a l'oficina de Correus i Telègrafs. Després de consultar alguna cosa, la senyora a qui vaig expressar el meu disgust em va dir que segurament hi havia hagut dies de festa a la localitat on resideix el llavors encara no receptor del gir, i que ben segur que aquell mateix dia es faria el repartiment. I m'ho va dir com si un retard de gairebé una setmana en el lliurament d'un gir telegràfic fos la cosa més lògica i normal del món. L'endemà, com que tot seguia igual, em vaig tornar a presentar a l'oficina en qüestió, i vaig ser informat que aquell gir es trobava a l'oficina receptora des del dia 29 de juny. Resulta que algun funcionari no es va adonar que es tractava d'un gir telegràfic, i el va deixar en una safata tot esperant que algú el passés a recollir. I ara em pregunto: si per culpa de la dubtosa professionalitat d'un funcionari un gir telegràfic, pel tràmit d'urgència del qual vaig pagar gairebé cinc euros a l'Estat, va deixar de ser urgent d'un dia per a l'altre, quantes persones més han estat, són i seran víctimes de l'esmentada dubtosa professionalitat?
Segona reflexió: una coneguda industria panificadora, amb llarga i forta implantació al nostre país, fa en aquests moments publicitat televisiva d'un nou producte. Per convèncer-nos de la seva qualitat, la dita panificadora fa que un prestigiós i mediàtic científic català ens garanteixi, de paraula i amb un franc i simpàtic somriure, que aquell pa és un pa completament natural, d'absoluta confiança. Tot seguit, una veu en off pronuncia una frase gairebé lapidària: “Natural cent per cent, per tornar a menjar amb pa”. I ara em pregunto: amb què havíem estat menjant fins ara, quan consumíem els seus productes, uns productes que, si no vaig errat de comptes, posaven a la venda amb la paraula pa a l'embolcall?
