Articles

Apunts

Trilers

Transito per la Rambla de Barcelona. Al bell mig, un grup de persones s'aplega a l'entorn d'una taula feta amb quatre cartrons. Un d'ells mou tres cartes amb habilitat. Un passejant hi posa un bitllet de 50 euros. Es tracta d'endevinar on és la carta guanyadora. Si ho fa, triplicarà els guanys. Sembla un joc honest, però és una estafa. Perquè la carta guanyadora mai és allà on l'apostant assenyala. Les víctimes favorites del triler són els turistes. Com també ho són dels carteristes que transiten, com jo, per la Rambla.

Una cinquantena de metres més avall de la base d'operacions del triler, i sota l'atenta mirada d'un dels seus vigilants còmplices, una patrulla de la Guàrdia Urbana atén un turista despistat.

El trilerisme i el carterisme, per esmentar dues activitats en auge, perjudiquen la imatge de la ciutat. Barcelona figura en algunes guies turístiques com una paradís per a la petita delinqüència. Una explicació, fàcil però incorrecta, és que els lladres aflueixen als nostres carrers per culpa del bonisme de governs anteriors. Crec que té més a veure amb el fet mateix que Barcelona és un lloc molt turístic, i els lladres, com totes les plagues, van allà on troben l'aliment.

El diagnòstic ja està fet. Es pot al·legar que per eradicar els robatoris cal canviar les normes, tant les d'actuació policial com judicial, i que tot el procés és llarg i lent. Els governs municipals anteriors ja van demanar un enduriment del Codi Penal per aconseguir la fi del fenomen, però per ara, i això és a la vista, s'ha aconseguit molt poc. Potser perquè, des de Madrid estant, el problema no sembla tan greu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.