Cuba

El 12 d'agost del 1898, Espanya i els Estats Units van firmar el tractat que posava fi a la guerra de Cuba. Arran d'aquest tractat, Espanya marxava de Cuba i cedia Puerto Rico als Estats Units. La commoció que aquesta pèrdua va provocar en la societat espanyola, i també en la catalana, va ser immensa. Durant el conflicte, els diaris que sovint criticaven els diferents governs de la Restauració competien a veure qui era el més patriota espanyol de tots.

La pèrdua de Cuba va tenir diversos efectes socials. Uns van caure en el pessimisme. Altres van creure que havia arribat el moment de la reacció i van apostar per la modernitat. A Catalunya, la burgesia va començar a veure clar que amb aquells governants no arribaria gaire lluny i va iniciar l'experiment de voler modernitzar l'Estat des de dins. Llavors, com ara, aquesta iniciativa va tenir un fracàs rotund.

Mentrestant, les guarnicions militars, ara reduïdes a les colònies nord-africanes, es convertien en un cau de conspiradors. Per això van començar a veure amb creixent alarma com, des de Catalunya, es començava a gestar un moviment que propugnava una certa autonomia.

Perquè el més curiós del cas de Cuba és que, a l'inici, els cubans no volien independitzar-se d'Espanya. Ja els estava bé. Només volien un règim autonòmic per poder administrar-se d'acord amb les seves necessitats, no amb les de la metròpoli. El moviment independentista es va gestar, justament, perquè tots els governs d'Espanya es van tancar en banda a les demandes d'autonomia. I ja veuen com va acabar la història.