És l'hora de la taronja mecànica
The clockwork orange es publicava per primera vegada l'any 1962. En una novel·la pretesament futurista, Anthony Burgess va bastir una història amargant en què un jove protagonista es dedica a la pràctica de la violència gratuïta i extrema fins que, detingut, és sotmès a una teràpia de xoc –el mètode Ludovic– que li
esborra qualsevol rastre de maldat del cap. Capturat més tard per una de les seves víctimes, aquesta el sotmet a un contra-tractament que el retorna als seus hàbits violents per demostrar que, en realitat, qui és malvat
ho és sempre. En la novel·la, el protagonista s'adona finalment que
el sistema ho digereix
tot, fins i tot subjectes com ell i els seus col·legues, i decideix donar a la seva vida un rumb d'estereotipada maduresa.
En el film que Stanley Kubrick va estrenar el 1971 basant-se en la novel·la de Burgess, el jove Alex no es recondueix. Aquesta visió va ser considerada esbiaixada i fatalista, però el cert és que el cineasta va aconseguir construir de forma magistral una caracterologia paradigmàtica dels personatges i una atmosfera
social que justificaven
plenament l'opció argumental escollida: en una societat acomodada i
corrupta que viu a cavall entre els costums rancis
i la decadència moral,
la manca de valors i d'expectatives empeny un grup de joves a rebentar
a la seva manera el sistema establert que no
significa res per a ells.
D'alguna manera, mentre Burgess vol dir que aquest fenomen és un
xarampió que fa febrades però passa, Kubrick intenta explicar que és un virus que no es guareix des de la convencionalitat del sistema sinó canviant el sistema mateix, podrit en el seu nucli per la fricció de la seva mateixa
força centrípeta.
Els fets de violència
urbana que aquests dies sacsegen algunes ciutats d'Anglaterra són fruit d'un estat d'ànim decebut, crispat, desmotivat, mancat de valors i d'expectatives, ben estès arreu del món occidental
a causa de l'acceleració progressiva del sistema capitalista i de l'altíssim nombre de rebutjats
que expulsa. Ara són
Londres i Liverpool però demà poden ser Madrid, Marsella, Barcelona, Nova York o Atenes. Els governants haurien de mirar més enllà dels fets, com va fer Kubrick.
