Jo, robot

Apple ha superat Exxon Mobil i ha esdevingut l'empresa més gran del món en valor borsari. Convé recordar, però, que aquest èxit és possible tant pel talent del seu fundador, Steve Jobs, com pel treball semiesclau de centenars de milers d'obrers xinesos.

Un dels principals proveïdors de la companyia californiana és la taiwanesa Foxconn, amb desenes de plantes a la Xina i un milió –sí, UN MILIÓ!– de treballadors, que fabriquen els seductors aparells de la marca de la poma per als àvids consumidors occidentals. L'entorn de treball no s'assembla gaire al de la seu d'Apple a Silicon Valley, amb els seus futbolins i els seus partits d'hoquei als aparcaments.

Els empleats de Foxconn, de 16 anys endavant, viuen amuntegats en dormitoris comunitaris de 100 lliteres i el seu dia es pot resumir molt fàcilment: s'aixequen, mengen un bol de fideus amb arròs, treballen 15 hores consecutives, tornen al dormitori, s'higienitzen, renten la seva roba i se'n van al llit fins l'endemà, quan tot torna a començar, 7 dies a la setmana. El salari és d'uns 30 euros... mensuals. Un ritme alienant que ha provocat una onada de suïcidis –l'últim fa 20 dies, un jove de 21 anys–que ha obligat Foxconn a prendre mesures.

“Què bé!”, pensarà el lector mentre descarrega una nova versió de l'Angry Birds al seu Iphone. Augment de sous? Reducció de la jornada laboral? Vacances pagades? No, res d'això. Foxconn ha anunciat que abans de 2013 ampliarà dels actuals 10.000 fins a 1 milió els robots a les seves línies de producció, tot reemplaçant els obrers en la tasca de muntar els aparells d'Apple.