Vilassar de Dalt, esclar!
Diuen que el nom no fa la cosa. És a dir, que em diguin Joan no vol dir que realment sigui el més representatiu dels Joans que hi ha a Catalunya, ni de bon tros, i també podríem pensar en Joseps o en ases, que n'hi ha per totes les cases. O no. Quan algú parla de Vilassar a seques, sovint llegim Vilassar de Mar i no pas de Dalt. I la lectura errònia és sobretot administrativa i mediàtica. El 3 d'agost El Punt Avui publicava la notícia sobre la denegació del canvi de nom de Vilassar de Dalt a Vilassar per part de l'executiu català, argumentant que aquesta proposta abreujada podria confondre aquest municipi amb el veí de Vilassar de Mar.
Reivindicar el nom de Vilassar sense el determinatiu de Dalt no deixa de ser una d'aquelles defenses estèrils si tenim en compte que popularment la manca del nom específic del topònim ens porta fins a la mateixa platja per flairar l'oratge marítim. Tan discutible és l'afegitó de Dalt com sense aquest apèndix. Dir, però, que Vilassar de Dalt seria una denominació toponímica confusa és, si més no, agosarat. Els topònims Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar no admeten pas cap confusió. Només n'hi ha si fem referència a qualsevol dels dos pobles utilitzant només el nom Vilassar.
No és pas un costum aïllat l'afegit geogràfic; tot al contrari, és general i molt antic: Premià de Dalt i Premià de Mar, Arenys de Munt i Arenys de Mar, Esterri de Cardós i Esterri d'Àneu… En el terme mil·lenari Vilassar (fundat el 978) hi va néixer i créixer un nou veïnat sense un nom definit primer (consolidat als segles XVII i XVIII), però que tothom en deia igualment Vilassar, i això obligava a diferenciar-los amb algun afegitó fins que es van consolidar les denominacions Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar, barrejades amb les de les parròquies respectives: Sant Genís de Vilassar i Sant Joan de Vilassar.
La reivindicació de Vilassar en lloc de Vilassar de Dalt potser no és una qüestió que s'hagi de plantejar com un enfrontament, però sí que genera una confusió fàcilment evitable amb les denominacions actuals.
En qualsevol reivindicació toponímica hi ha una qüestió de sentiment i de propietat, però no cal dir que també ho és la defensa de la denominació actual, amb la qual tant les persones que reivindiquen el nom actual de Vilassar de Dalt com les que proposen només Vilassar, no cal dir que s'hi senten plenament identificades.
Amb Vilassar o Vilassar de Dalt, la qüestió de fons no és pas si els fundadors, els mil·lenaris, vam ser els de Dalt, sinó sovint la ignorància d'alguns mitjans de comunicació en les denominacions oficials i també d'alguna administració. Col·loquialment, entre vilassarencs tampoc no es crea cap problema quan els de Vilassar de Dalt ens referim a Vilassar o els de Vilassar de Mar es refereixen al seu poble també com a Vilassar. És obvi que l'espai geogràfic hi fa ben bé la cosa, és a dir, hi fa la funció social que ha de tenir la pragmàtica o coneixement cultural.
La història del país ens aporta una gran casuística. El topònim Garcia es repeteix fins a onze vegades en el conjunt de la geografia catalana, però les Vilanoves no renuncien pas al seu complement.
Els noms dels pobles els acabem establint els que hi vivim, i això vol dir també escoltar els historiadors (com en Josep Samon i en Josep Vilademunt, a qui agraeixo l'excel·lent estudi que he pogut consultar sobre el topònim Vilassar), així com els experts en toponímia, els uns i els altres sempre preocupats per la gent i per la terra.
