Tot torna

Deu anys després de ser presentat, manipulat i ràpidament desat en un calaix, algunes de les idees de l'anomenat informe Roca van reviscolant. Idees, val a dir, que els seus responsables no van ser els primers a manifestar, però sí en un context que feia pensar que això d'una nova organització territorial anava de veres. Avui, es torna a plantejar la fusió de municipis, la supressió de consells comarcals en l'àmbit metropolità o la reformulació de les diputacions i dels consells comarcals. No sé si, com altres vegades, serà una passa preelectoral o si aquest cop la crisi obligarà a fer canvis de veritat, però em temo que les coses es plantegen massa a la valenta, sense tenir en compte tot el que vol dir, i pot ser pitjor el remei que la malaltia.

Així, es parla de fusió de municipis sense tenir en compte que allò que realment encareix la prestació de serveis és la dispersió de la població, i això continuarà hi hagi deu ajuntaments o un. I si no, que ho preguntin als municipis amb diversos nuclis de població. I, amb les diputacions, el tema es planteja –a Espanya– de la manera habitual: cafè per a tothom. No entenen que potser en alguns llocs els serveixen i en uns altres no, i que el més sensat seria deixar fer. És clar que deixar fer –deixar decidir, per entendre'ns– suposaria un antecedent perillós... Comences decidint això, i vés a saber què més decideixes.