No fer res

Entre les múltiples activitats que s'ha empescat la humanitat potser la més curiosa és la de no fer res. Es tracta d'una ocupació gairebé enigmàtica. Chesterton la va defensar amb dents i ungles des de la seva posició preferida: ajagut al llit. Si tan sols aquell fatídic agost de 1914 generals i polítics no s'haguessin aixecat del llit, potser el segle XX s'hauria estalviat les seves esgarrifoses guerres. El benaurat Chesterton se'n planyia ja sense remei. Pobre Chesterton, pobres de nosaltres.

I és que l'art de no fer res, com tantes empreses nobles, ha entrat en un declivi potser indefectible. Hi ha una injustificada animadversió del públic en general contra aquesta ocupació pròpia dels éssers més desenvolupats del regne animal. Contra el feinejar frenètic de les diminutes formigues o el desfici malèvol dels invisibles mosquits, podem observar la majestàtica immobilitat del rei lleó o la parsimònia imponent de l'elefant. La gent dóna per fet que el treball va lligat al moviment i que els belluguets són el motor del món, però les aparences enganyen. Sense anar més enllà d'aquesta pàgina: aquest article ha estat confegit de la primera a l'última paraula mentre aquest esforçat redactor era ajagut, bocaterrosa, damunt d'una tovallola en una platja qualsevol i en una posició molt pròxima a la de qui és portat de visita al forense. La gent del voltant, si és que ha notat aquest cos en repòs absolut, deu haver pensat que dormia com un beneit. Només l'improbable lector d'aquesta secció sap que el cap em bullia en la redacció frisosa d'aquest article dominical. Tot i que aquest esforç desapercebut no signifiqui un gran pas en la història de la humanitat, almenys a l'agost els indolents vocacionals ens permetem alçar el cap contra la hipocresia general dels enfeinats compulsius, dels dubtosos profetes del progrés. I si el progrés no fos cosa dels que s'aixequen aviat? I si tot ho deguéssim a una tropa de mandrosos sempre ocupats a trobar la manera de fer més fàcils les coses que requereixen massa esforç? Pensem-hi i reposem.