Màgia per art de màgia

L'eslògan turístic principal i actual de Santa Cristina d'Aro, és: “Santa Cristina té màgia”. El dissabte dia 13 d'aquest agost érem al poble baixempordanès, contemplant l'espectacle internacional de màgia muntat per l'amic Xevi. Era la segona sessió i el recinte, ple a vessar d'espectadors, com ho havia estat també el dia abans. Més encara, entre divendres i dissabte van haver de dir que no a més de dues-centes persones, per manca de lloc. I no es pensin: era gent que havia vingut de Terrassa, de Manresa, de Lleida, de Tarragona... Ja abans de començar el festival, pel poble s'hi veia gran moviment als restaurants, bars i carrers, esperant les onze de la nit. Durant el magnífic espectacle, pensava: Santa Cristina té màgia, però la deu tenir per causa i obra d'un sol home, en Xevi, que porta anys nedant tot sol i sovint contra corrent, amb l'ajut, això sí, de la seva família.

Aquesta era una edició que començà fa dotze anys; hi ha hagut deu festivals internacionals més; els dijous d'estiu fa espectacle a la seva Casa Màgica que és (ho dic sense embuts) el museu de màgia més important del món i visitat per gent d'arreu, però per on encara no ha passat (només és un exemple) cap dels dirigents de la Diputació de Girona; ni els actuals, ni els anteriors, ni els d'abans dels anteriors... I tot és obra d'un sol home, amb més de cinquanta anys d'actuació a l'esquena i amb esquifides subvencions, que es compromet fins a les celles per portar tot això al seu poble, el nom del qual, alhora, ha fet voltar pel món sencer. Amb la que ens cau a sobre, no sé pas si en Xevi podrà aguantar gaire més. Fa anys que el conec, i no és pas un tipus amb tendència a rendir-se, a llançar la tovallola. Però potser ja arriba algun inici de final, perquè (m'ho ha confessat) està decebut i força fins al coll de la incomprensió i la lluita solitària. Seria una llàstima, perquè només de repassar la nòmina d'il·lusionistes i mags de fama mundial que han passat pels seus espectacles, un quasi no s'acaba de creure que tot això sigui possible a casa nostra. Aquest dissabte ho vam comprovar una vegada més: artistes excepcionals de tot el món, autèntiques primeres figures, passaven pel nou i magnífic Espai Riudaura de Santa Cristina, un poble que té màgia, però que sembla tenir-lo per art de màgia. Per art de la màgia que fa en Xevi, que és qui ho engega i ho aguanta tot. O quasi tot.