L'escó d'or

L'avançament de les eleccions al Congrés dels Diputats i al Senat, en principi per al proper 20-N, i la situació de paràlisi (de fi d'etapa) que viu a hores d'ara l'executiu de Zapatero obliguen totes les forces polítiques, amb aspiracions d'aconseguir representació a la circumscripció gironina, a plantejar-se, amb intel·ligència, una estratègia per convèncer els electors del nostre territori que aquestes eleccions “generals” espanyoles són importants. De fet, amb el títol L'escó d'or em voldria referir al fet que és indispensable, és absolutament necessari que l'escó que actualment, en representació d'ERC, ocupa el figuerenc Francesc Canet –el qual ja ha dit que no es torna a presentar–, es pugui consolidar com a representació parlamentària de tot un ampli i variat espai ideològic sobiranista i independentista, en unes contrades que són la punta de llança de la defensa de la dignitat, la justícia i la llibertat de la nostra benvolguda nació catalana. És cert que les comarques gironines configuren un ric i divers paisatge físic i polític, amb una geografia humana molt característica. Els pobles, viles i ciutats que formen la regió de Girona constitueixen una demarcació electoral molt particular, amb una certa cohesió social i equilibri territorial, que cal millorar molt. Les nostres comarques tenen problemes, però també moltes oportunitats. En aquest moment, a la nostra demarcació estem mortificats per unes infraestructures molt deficients: la tercermundista N-II, un tren convencional que no acaba de consolidar la seva principal funció de relligar el territori i un aeroport en hores baixes. A banda d'això, vivim l'esgotament d'un model turístic que necessita una urgent reconversió. Ens cal una economia més diversificada i una renovada defensa de la llengua, sobretot a les zones costaneres, que impliqui una tasca d'integració social efectiva. Per tot això, i no vull parlar de ningú en concret, a la regió de Girona ens cal sumar en comptes de restar, multiplicar més que no pas dividir. Ens cal un esforç col·lectiu que superi l'individualisme eixorc (el vedetisme polític), per tal de mantenir un escó fonamental, que estigui al servei dels interessos d'una àmplia majoria de gent que estima Catalunya i que vol un país lliure i sobirà. A més a més, també amb la mateixa convicció, ha de representar una ciutadania que se sent gironista i comarcalista pels quatre costats, per tal de fer realitat la millora de la justícia social i les condicions de vida en un indret geogràfic que, manta vegada, ha estat molt discriminat.