«Confiscar als especuladors»

El mes de maig del 2007 la gent era consumista i estirava més el braç que la màniga, hi havia plena ocupació i els pisos eren especulativament cars. La gent arribava a final de mes i cada dia era més endeutada. Però era feliç: hi havia feina per a tothom, fins i tot de molt ben pagada. Ja feia tres anys que The Economist, mitjà de comunicació britànic gens sospitós de marxista, internacionalista i revolucionari, havia alertat que a l'Estat espanyol els preus dels habitatges s'havien desbocat i que l'encariment era cada cop més insostenible, irracional i perillós: «La primera llei de les bombolles immobiliàries és que s'allarguen en el temps molt més del que ningú creu, però la segona llei és que esclaten sense avisar.»

Em vénen al cap un parell de mítings memorables de Sebastià Salellas, home gens sospitós de capitalista liberal. Cristià de base, advocat defensor de desheretats i home just, va ser candidat al Senat en les eleccions generals del 9 de març del 2008 amb els trotskistes de Lluita Internacionalista, organització política marxista i revolucionària, a la qual va acostar-se com a independent i va participar en tots els actes i en totes les llistes que li demanessin; qui sap si hauria estat candidat a les eleccions de demà amb Iniciativa Internacionalista!

Tià Salellas assegurava que la crisi l'havien provocat els bancs, dels quals assegurava que s'havien enriquit com en una estafa piramidal. Preveia que ningú no tenia valor d'investigar-los a fons, perquè es trobaria en el dilema d'haver-los de confiscar als especuladors. Vaticinava una crisi grandiosa, i una nova revolució proletària. Opinava que la solució a la manca d'habitatge públic de lloguer passa per l'expropiació de blocs sencers. I ara fixeu-vos què va dir en un míting de les municipals del 2007: «No falta sòl, falten pisos, i ja hi són. I que ningú no s'espanti: expropiar no és confiscar, és pagar el preu just del mercat.» Quan va morir en Tià, ha fet un any, deien que no hi havia crisi.