Diputacions

Malgrat que sóc de vacances, els mitjans de comunicació no deixen de donar-me ensurts. No tan sols les fluctuacions (per no dir una cosa més gruixuda) de les borses o la visita del papa, sinó les propostes i els pensaments polítics a pocs mesos de la campanya de les generals. Ara el candidat Rubalcaba posa en qüestió el paper de les diputacions provincials en l'actual estat de les autonomies. Certament no li falta part de raó: massa administracions, competències creuades, despesa pública, duplicitat de funcions. Però no hem d'oblidar que durant força anys les diputacions han estat en certa manera el contrapès polític a les autonomies o els ajuntaments de grans ciutats, més quan són de colors diferents. Valgui com a exemple el cas de Barcelona en l'era Pujol. Però al marge d'aquesta realitat, n'hi ha d'altres: per desfer-se de les diputacions cal modificar la Constitució, i, ai las!, això és un afer molt pelut i ho serà més si no canvia el color del partit que segurament guanyarà les eleccions del 20 N. Sortiran molts temes amagats de fa temps, com per exemple la successió a la corona... Però hi ha un altre aspecte a tenir en compte. La Diputació és en el fons l'Ajuntament dels ajuntaments i és un bon refugi tècnic, legal i administratiu per als petits ajuntaments que no poden, ateses les seves dimensions, tenir en el seu si determinats serveis tècnics (enginyers, arquitectes, serveis jurídics específics...). I per la seva mida, poca força tenen a l'hora de fer-se escoltar davant l'administració autonòmica i estatal.