Fans de Crist
Llegint des de la distància (geogràfica i espiritual) algunes informacions sobre la Jornada Mundial de la Joventut que ha tingut lloc a Madrid, ens adonem que el discurs de l'Església romana està canviant en la direcció de donar més protagonisme a Jesucrist que a Déu i trencar l'antic organigrama (i protocol) que establia un ordre de prioritats que creiem fora de discussió: Pare, Fill i Esperit Sant. Deixant de banda l'Esperit Sant (que malgrat els esforços de representació ornitològica sempre ha resultat l'element més fictici del misteri trinitari), el gran líder de l'Església romana sempre havia estat Deú, i Jesucrist era acceptat de manera convencional com el fill de Déu; és a dir, a ningú se li hauria ocorregut la referència inversa i anomenar Déu com el pare de Jesucrist.
Durant la Jornada Mundial de la Joventut (almenys pel que es desprèn de les informacions publicades), de Déu se n'ha parlat poc i s'ha parlat molt de Jesucrist en el sentit que, segons sembla, entre els joves seguidors de l'Església romana hi ha, actualment, una gran atracció per Crist i tot el que té a veure amb Crist. Tant que, si històricament la pregunta del milió era “Qui és Deú?”, avui el papa insta a preguntar-se “Qui és Crist?”. I si abans es demanava un “sí” compromès a Déu, ara es demana un “sí” de compromís amb Crist.
A mi, que justament tota la part cristiana de l'Església és la que em sobra, si bé entenc que en aquesta era de l'individualisme i del consumisme és més fàcil fer propaganda de Crist (visualment més comparable a un líder concret de l'àmbit que sigui) que fer apologia de Déu o de l'Esperit Sant (no és bon temps, en aquest món dels superherois amb poders sobrenaturals, per a les abstraccions sagrades), em fa l'efecte que en el combat per l'hegemonia de les religions l'Església romana està assolint el monopoli a canvi de substituir el culte a les idees pel culte a la iconografia, i de substituir el sentit comú i la bona fe per les consignes ideològiques i la disciplina de grup.
Personalitzant tant en Crist, l'Església romana potser assolirà el grup de fans més important que hagi existit mai. És un estil semblant al d'una emissora, Radio María, que té poc a veure amb la tradició i les arrels cristianes de Catalunya, més encaixades amb la justícia social que amb la jerarquia i el miraclet. Vés a saber si Déu deu estar gaire satisfet de tot plegat.
