Manar

Quan fa unes setmanes l'agència de ràting Standard & Poor's va abaixar lleument la qualificació del deute dels Estats Units i va complicar la vida d'Obama i, sobretot, la de la Reserva Federal, vaig pensar: “Aquests paios ja han begut oli.” Els recordo que aquesta companyia és la mateixa que pocs dies abans del supercrac immobiliari anava donant la màxima qualificació als bons que tenien les hipoteques escombraria com a garantia. Alguns diuen que la gran duresa que manifesten ara les tres principals agències de ràting respon al fet que es volen treure de sobre la imatge de negligents. Quan fou mort el combregaren.

Poques setmanes després que S&P es fes el milhomes, el departament de Justícia dels Estats Units va obrir una investigació per esbrinar si l'agència havia comès algun acte delictiu qualificant tan generosament uns bons que no valien res. I ara, qui ha estat embreat, emplomat i passejat a cavall d'una biga per tot el poble ha estat el president de S&P, Deven Sharman. Diuen que ha renunciant, però el que ha passat és que la companyia l'ha sacrificat per calmar les ires dels déus.

Això li passa, al senyor Sharman, perquè no ha llegit amb prou atenció la conversa entre Alícia i Humpty Dumpty a Alícia a través del mirall. “Quan jo dic una paraula –afirma el personatge amb aspecte d'ou– vol dir el que jo vull que digui... ni més ni menys.” “La qüestió –insisteix Alícia– és si es pot fer que les paraules signifiquin tantes coses diferents.” “La qüestió –talla Humpty Dumpty– és saber qui és qui mana... això és tot.” Exacte: qui mana?