La literalitat de la metàfora
El poeta israelià Iehuda Amikhai diu que les metàfores i els símbols “són tan importants per al pensament com la roda per al funcionament dels vehicles”. I a fe de Déu que per expressar la degradació de la nostra vida moral i civil no es pot pas dir que darrerament anem escassos de símbols. Tele 5 va apostar per substituir l'espai informatiu CNN+ per un canal Gran Hermano que emet les vint-i-quatre hores del dia. La comprensió profunda de la realitat és substituïda pel coneixement minuciós de la vida d'uns personatges adotzenats que es mouen en un plató televisiu. En una interpretació més complexa, que oscil·laria entre els pols del narcisisme i l'esgotament expressiu, al Regne Unit el rècord de vendes de llibres d'aquest any l'encapçala un llibre amb les pàgines en blanc, que és ven a 5'07 lliures esterlines cada exemplar. El dit a l'ull de Mourinho a Tito Vilanova és un dels símbols més condemnats a la sobreinterpretació: jo el reivindicaria com a emblema d'una societat mediàtica, civil i esportiva àvides de col·laborar amb la imposició de la violència i l'embogiment. També és d'un valor inestimable l'efecte bumerang del serial polític que han ofert la regidora i el portaveu de Plataforma per Catalunya de Salt, víctimes i botxins al mateix temps, capaços d'armar un partit xenòfob i de patir en pròpia pell les conseqüències de la ideologia destructiva que ells mateixos han fomentat.
Però un dels retrats més terriblement fidedignes de la devastació que ens amenaça, l'il·lustra Ratón, aquest toro que acumula un tràgic historial d'accidents als correbous en què participa, i que s'ha fet encara més cèlebre perquè el passat 13 d'agost va matar una persona a Xàtiva. Ratón, de 10 anys i 550 quilos de pes, forja un perfecte relat nacional de la mística destructiva: de jove va ser apallissat i maltractat fins a l'agonia; ara, de gran, entre pirotècnies i carrers exaltats, escomet contra tot allò que és sinònim d'humà i els seus acarnissaments són retransmesos per mòbil o penjats al Youtube. És una metàfora literal: com més cornades mortals dóna Ratón, més puja el seu caixet: si el preu de contractació d'un toro normal per a aquests esdeveniments és d'uns 1.000 euros, el de Ratón ja s'enfila fins als 13.000. Gràcies a Ratón percebem que no només canvia una forma de la sensibilitat civil, sinó tot un concepte de la vida, de la dignitat i del mal.
