Quin és el vot útil?

Ho pregunto quan a hores d'ara els partits que es presenten diumenge se l'han autoatribuït. Tradicionalment, és aquell que serveix per aglutinar i concentrar el vot d'una opció, tot i els matisos –vegeu esquerres contra dretes, o catalanistes contra espanyolistes– per presentar-se amb més força davant de la contrària. Els socialistes el demanen amb l'argument que només ells poden combatre els populars a l'Eurocambra, i viceversa. Però el plantejament del vot útil limita la pluralitat d'un país, el nostre, on la partida electoral no només la juguen dos. Els grups més petits es veuen obligats a reinterpretar les clàssiques crides i les adapten a les seves necessitats per no perdre's entre les dels dos grans de l'Estat. CiU es presenta com el vot útil enfront la pinça PP-PSOE, amb el pacte del País Basc d'exemple; ERC, com els únics que lluitaran pel dret de decidir de Catalunya a les institucions europees, i ICV-EUiA, com aquells que realment poden garantir el viratge real de les polítiques de l'Eurocambra cap a l'esquerra.

Quan les enquestes apunten que la participació en les eleccions europees a l'Estat no arribarà al 50%, el vot útil és el de qualsevol que diumenge opti per acostar-se al col·legi electoral i agafar una papereta –sigui del partit que sigui, fins i tot en blanc o nul·la– en comptes de quedar-se a casa o anar a la platja. Perquè l'abstenció no compta. La recomanació és anar a votar. Tant si pensa en Europa i les institucions, si s'és euroescèptic, si s'està enfadat, perplex o desafectat... tenint clar que el que s'elegeix aquest cop, més enllà de pugnes eternes, són els diputats que formaran part de l'Eurocambra. D'allò que els titulars en diuen, amb lletres grans, Europa, Brussel·les o Estrasburg.

Hi ha qui pensa que en democràcia no anar a les urnes també és una opció. Però els vots que s'emetin diumenge seran els que valdran. Després, tots els partits faran els tòpics discursos sobre les eternes reflexions que s'han d'obrir per mirar de mobilitzar la ciutadania –duraran dos dies–, però els euroescons ja s'hauran repartit. L'abstenció és la renúncia a participar del sistema democràtic, i només valdria si a l'hora de la veritat anés més enllà d'un percentatge preocupant, com demanen algunes forces en altres comicis. Mentre això no passa, i dubtant que passi mai, tots els vots són útils vagin on vagin. Passar dels comicis –tot i dubtant que hi hagi una gran massa que estigui frisosa per votar diumenge– sí que no és útil.