Opinió

la CRÒNICA

Política d'estiu al Baix Empordà

Montilla i Obiols
ens oferiren expectatives electorals positives

Lapo Pistelli ens va parlar en italià. I se li va entendre tot. Es va limitar a fer-nos la feina fàcil encadenant les paraules i les idees amb veu clara i ritme pausat. Venia en representació del Partito Democratico, un nou intent per ampliar la base del sistema polític italià, prou enrevessat després dels anys de Berlusconi. Com tots els que van parlar a la trobada de Vilopriu –de l'amfitrió, Lluís Maria de Puig, a l'expresident Montilla–, és un ferm partidari de treballar en la construcció d'una Europa forta, capaç de tenir un paper protagonista en un futur mundial que cada dia és més complex. Cal tornar el mercat al clos de la política, definir les normes que el regeixen quan els capitals, els negocis, han superat de llarg els límits territorials dels vells estats.

Can Mallol, que acollia com cada estiu la trobada, respirava la nit de dijous aires de la Toscana. No només per la casa extraordinària, els patis generosos, l'afable hospitalitat dels De Puig, sinó, sobretot, per la gràcia florentina dels oradors –fossin de Nou Cicle o no en fossin– que amb respecte i contundència esgrimiren arguments similars d'unitat, de renovació, d'adaptació als nous temps, d'ampliació de les bases democràtiques, de sortides de la crisi econòmica, amb el teló de fons d'un congrés que pressuposa tensions internes, plantejaments diversos, repartiment de papers complicats. No sé si era més important el que es deia o el que es deixava de dir. Però sempre em va semblar que darrere cada frase vestida d'innocència hi havia sobreentès algun matís que marcava una barrera o un pont per als companys d'altres tendències. Que cada gest i cada frase formaven part d'una negociació que s'està teixint com fent punta al coixí, el resultat de la qual sabrem quan els delegats s'apleguin formalment.

M'haureu de perdonar que em perdés les dues taules de treball que precediren la trobada. S'hi van analitzar dos temes de gran interès: “Partits i moviments del segle XXI” i “Deliberació democràtica i mitjans de comunicació en l'era digital”. Probablement n'hauria tret algunes pistes necessàries quan escoltava José Montilla, Joan Ignasi Elena o Raimon Obiols.

Per cert, Montilla i Obiols ens oferiren expectatives electorals positives: el primer va assegurar que els socialistes poden tornar a guanyar a Catalunya en les pròximes generals; el segon comminà els assistents a treballar des d'ara mateix amb l'horitzó de guanyar a les catalanes al final de la legislatura que hem encetat. Tots dos ho digueren amb convenciment. Potser un convenciment obligat, però a mi em va semblar sincer. Al cap i a la fi, les coses del país van malament en molts sentits. És molt possible que a Can Mallol hi hagués aplegada molta de la gent capacitada per afrontar tants reptes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.