Cal sacrificar el faraó?

Dilluns que ve, 5 de setembre, es reprèn el judici a l'expresident egipci Hosni Mubàrak, deposat el mes de febrer després d'una revolta que va ocasionar 840 morts. Mubàrak, a qui es jutja amb dos dels seus fills, està acusat d'ordenar la repressió de la rebel·lió. El resultat del judici dirà molt sobre el futur del nou Egipte. Si es fa amb transparència i d'acord amb el dret, enviarà un missatge als nous líders del país, que s'assabentaran que no podran defugir la responsabilitat pels seus actes. En canvi, si el procés esdevé un espectacle i una venjança, plantejarà dubtes sobre l'exemplaritat i el futur del canvi a Egipte.

En principi, costa de creure que Mubàrak pugui acabar executat com l'expresident iraquià Saddam Hussein. Les seves atrocitats no són comparables a les del tirà iraquià, com no ho són a les que va ordenar el dictador libi Muammar al-Gaddafi abans de la seva caiguda, ni a les que continua perpetrant contra el seu poble el règim sirià de Baixar al-Assad. No es tracta de justificar la dictadura de Mubàrak, ni menys encara de defensar-la, però val a dir que l'antic líder egipci no va fugir com el tunisià Ben Ali (exiliat a l'Aràbia Saudita) ni com Gaddafi, que continua en fuga després del triomf dels rebels al seu país.

Els nous líders egipcis s' anotarien un èxit polític respectant la vida de Mubàrak, que al cap i a la fi té 83 anys i no és probable que sobrevisqui gaire temps a la seva caiguda. El que sí que és un problema diferent és la immensa corrupció que va promoure el seu règim, i aquesta sí que mereix un càstig que haurà de recaure en el seu cercle més proper. En el cas del faraó enderrocat, n'hi haurà prou sabent que no hi haurà cap piràmide per perpetuar el seu llegat dictatorial a la memòria d'Egipte i de tot el Pròxim Orient.