Demagogs

Bé, doncs vostès mateixos ho van poder llegir dijous passat: els de Ciutadans amenacen de denunciar fins a un centenar d'ajuntaments, sobretot de les comarques de Girona, perquè a la seva balconada només oneja la bandera de Catalunya. ¿I la d'Espanya, que és la que nos une, què?, es pregunten des de Ciutadans. ¿Per això tenim una llei de banderes? Com ja he escrit en una altra ocasió, jo, als de Ciutadans, me'ls creuria si mostressin el mateix zel per defensar els símbols de Catalunya. A les dependències militars de Catalunya no oneja la senyera. ¿També pensen denunciar el Ministeri de Defensa, o aquest gènere no el toquen? No, perquè el que hi ha al darrere és un altre intent de posar fi a tota demostració de catalanitat. Hem de ser espanyols, vulguem o no. Una altra demostració que Ciutadans no ha acabat de copsar el caràcter català. Els nostres símbols i la nostra llengua perviuen per diverses raons, una de les quals és que els catalans tolerem molt malament les prohibicions i les imposicions. No vols caldo? Doncs dues tasses!

La maniobra de Ciutadans m'ha fet recordar un capítol del llibre de Lluís Pastor –Si un lleó entrés en uns gran magatzems–, crec que és el sisè, dedicat a la demagògia.

Aquest investigador dóna la recepta del bon demagog. Primer pas: s'ha de crear un conflicte, amb base real o inventada. Segon pas: es desqualifica l'adversari. Tercer i últim pas: es vincula l'adversari amb conflictes molt més grans. És un discurs que s'adreça als sentiments, no a la raó. Suposo que la música els sona prou.