Per treure's el barret!

Cristiano Ronaldo ha reconegut que Messi és el millor futbolista del món. Li ha costat, però val més tard que mai. El portuguès ho va acceptar –sí, sí, aquest era el verb– en una entrevista. Acceptava que en aquests moments és el millor però va donar a entendre que l'estat de gràcia de l'argentí no és etern i que ja caurà de l'escambell. Què li fa pensar que després hi pujarà ell, a dalt de tot? És igual, no fa al cas. Això m'ha fet venir al cap un seguit de preguntes que em faig sovint i que es poden aplicar en qualsevol àmbit i situació. Per què ens costa tan elogiar algú altre? Per què tenim al·lèrgia a les floretes, a aplaudir la feina d'altri? I per què encara ens dol més quan aquest és un elogi cap a algú del nostre ram? No s'entén. Podem reconèixer i acceptar que algú és millor que nosaltres, però ui, no!, ja ens en guardarem bé prou de dir-li-ho o de fer-ho públic, no fos cas que s'ho cregués o que per això quedéssim en evidència. Por de descobrir les nostres mancances? Com més aviat millor, així les arreglarem! Si l'elogi és sincer, per què no ens podem treure el barret? Per què per criticar i destruir ens falten mans per posar-nos-hi? Per què, però, no som capaços de veure que una paraula ben dita, amb franquesa, amable, un elogi sentit, sí, una lloança, pot ser molt més útil? Pot ajudar, pot construir, pot fer que se sigui millor. Així com una crítica –constructiva– pot esperonar a millorar, un elogi no pot tenir el mateix efecte sobre aquell artista, polític o fuster per una obra, una iniciativa o una calaixera? Per què sempre hem de pensar malament? I si no l'encertem? Per què sempre hem de pensar que aquella mostra sincera envilirà més que no pas engrandirà, com a persona,l'altre? Per què ens estalviem de donar una alegria a algú? No, no li calen reconeixements als mèrits o els esforços perquè ja se li suposen. Ja fa anys que sóc partidari de donar les gràcies i felicitar a qui correspongui quan hi ha algun motiu –i sempre n'hi ha!– que crec que m'aporta alguna cosa que em fa millor, més ric, més savi o senzillament que m'ha donat bons moments, penso que és just fer-ho i estic convençut que les paraules d'elogi milloren les persones, tant les que les reben com les que les pronuncien.