La poma de la terra i per terra

Per Wawerley Root (1903-1982), periodista nord-americà expert en aliments, el regne vegetal té una família “reial”, la de les rosàcies, que inclou “la reina de les flors”, la rosa, i “la reina de les fruites”, la poma. La poma se sol considerar la fruita per excel·lència i com a tal, o com a imatge, en general se'n té un concepte positiu. Alguns creuen que la poma arrossega un pecat original, ja que per haver-ne menjat Eva i Adam, contravenint les ordres de Jahvè, la humanitat està com està. No és així, ja que la Bíblia, que en altres llocs esmenta les pomes, no precisa de quina fruita es tractava pel que fa a Adam i Eva. Considerar que era una poma es va fer ja en temps històrics, perquè era una fruita ben representativa. Aquests dies és notícia l'estat de salut de Steve Jobs, creador, amb Stephen Wozniak i Ronald Wayne, de la marca de computadors i programaris Apple (en anglès, poma), que van escollir aquest nom perquè entenien que aquesta fruita s'associa a naturalitat i bona salut. També es designa la ciutat de Nova York com “la gran poma”, i sembla que no és llegenda que la caiguda d'una poma d'un arbre va contribuir a inspirar a Isaac Newton la teoria de la gravitació.

La saviesa popular atribueix a la poma, amb fonament, propietats saludables. És coneguda l'expressió anglesa an apple a day keeps the doctor away (una poma al dia manté el metge en la llunyania). No cal que fem nostra aquesta dita perquè el català en té de pròpies amb el mateix sentit. Al llibre Tots els refranys catalans, d'Anna Parés, hi trobem: “menjar en dejú una poma, salut dóna”; “una poma cada dia, la millor medicina”; “amb una poma cada dia, els metges s'estalviaria”; i “guarda't sempre, Peret, una poma per la set”. Cent grams de poma aporten poques quilocalories (45), sucres (11 grams), fibra (2 grams), força potassi (120 mil·ligrams) i molt poc sodi (3 mil·ligrams, la qual cosa és positiva), vitamina C (entre 3 i 10 mil·ligrams), provitamines A en forma de carotenoides (20 micrograms) i àcid fòlic o vitamina B9 (5 micrograms). Pràcticament no conté ni greixos ni proteïnes. Com totes les fruites i verdures, aporta antioxidants, a més de les provitamines A i la vitamina C, que també ho són. És un aliment saludable que es pot consumir sobretot en fresc, i també integrant amanides i plats cuinats.

Catalunya és una important productora de pomes, tant a Lleida com a Girona. El seu ús ja es troba en la nostra cuina medieval, però la implantació a gran escala del seu cultiu comença a finals dels segle XIX i principis del XX. Ara és temps de pomes, però, de fet, en disposem tot l'any. Tenim, per tant, una excel·lent fruita de proximitat. França també és productora de pomes, però a alguns pagesos francesos no els agrada la competència, i aquestes darreres setmanes s'han dedicat a atacar alguns camions carregats de fruites i hortalisses procedents de Catalunya i altres llocs de l'Estat espanyol. Segurament que també han anat per terra algunes pomes. Els fets no són nous. Semblava que amb la Unió Europea això no passaria, però també en aquesta qüestió, a l'hora de la veritat, es prescindeix dels grans principis europeistes, com la lliure circulació de mercaderies. Els gendarmes arriben tard, o no arriben, per impedir aquests actes vandàlics, i a les autoritats franceses no se'ls acut altra cosa que voler posar controls de qualitat suplementaris als nostres productes, com si en el fons seguissin pensant que Àfrica comença als Pirineus. França sempre ha defensat la “civilització agrària”, també a través dels seus “escriptors sobre la pagesia”, com Jean Giono (1895-1970), pacifista i conservador convençut, que creia que el món agrari avança lentament, però amb passos segurs, i cal preservar-lo enfront del trepidant món industrial. No crec que aprovés les maneres d'alguns dels seus conciutadans que ataquen camions. Els agricultors, francesos i de casa nostra, tenen raons per queixar-se, però les maneres de resoldre els seus problemes, que hauríem de sentir com a nostres, han de ser altres.