llegir i Escriure
La mirada dels clàssics
La vida pren un altre sentit si es mira amb els ulls dels savis antics
Pilar Rahola va dir, a començament d'agost, que durant el mes de vacances desconnectava l'ordinador i es dedicava a la lectura dels clàssics: Sòfocles, Plató, Heròdot... Perché leggere i classici és el títol d'un dels llibres famosos d'Italo Calvino. Laura Borràs va actualitzar-lo fa poc –el títol!– en un llibre de caire diferent: Per què llegir els clàssics, avui. No durant l'agost, sinó al llarg d'un any i mig, Josep M. Puigjaner va anar llegint els autors de la col·lecció Bernat Metge i ha donat resposta a aquells interrogants amb un dietari deliciós: Carpe Diem, acompanyat dels clàssics. Des de Barcelona, Sitges o Llívia, l'autor va contemplant l'actualitat quotidiana –la seva i la del món– a la llum dels grans clàssics grecs i llatins. Com feia també l'enyorat Miquel Pairolí, s'endinsa en el pou de la saviesa acumulada al llarg de segles per aquells homes il·lustres, i tot el llibre s'omple, gràcies a ells, de racionalitat i serenitat. Els grans conflictes mundials i els petits problemes domèstics prenen un altre sentit quan es veuen amb els ulls dels savis antics. Al capdavall, ser un clàssic vol dir això: no passa mai de moda, haver dit o escrit una paraula eterna que sempre es torna a fer viva i que és aplicable a qualsevol fet d'avui. Valguin, com a exemple, algunes de les frases recollides en l'obra de Puigjaner.
Egipcis, tunisians, libis i sirians han experimentat últimament la raó que tenia Xenofont: “La tirania és la cosa més trista, car no és possible desfer-se'n.”
Els pederastes, clergues o laics, estesos arreu del món, s'haurien d'avergonyir davant de la sentencia de Juvenal: “Els infants han de ser tractats amb la màxima reverència.”
A uns quants parlamentaris i a alguns contertulians audiovisuals se'ls hauria d'aplicar la recepta de Ciceró: “L'oratòria exigeix el coneixement de moltíssimes coses, sense les quals no fóra res més que una pompa vana i ridícula de mots.”
I tots nosaltres, enfonsats en el forat negre de la crisi després d'haver viscut una desmesurada opulència, hauríem d'escoltar l'advertiment d'Horaci: “Aquell que, més del degut, es complau en les prosperitats, escruixit serà per les adversitats.”
