Assessors

Durant una bona colla d'anys vaig treballar en una assessoria d'empreses i, per tant, conec els serveis que solen prestar aquests despatxos, que bàsicament solen ser d'ordre fiscal, laboral, legal i mercantil. Observo, però, que a banda d'aquests professionals que exerceixen una activitat laboral útil i efectiva per als interessos dels seus clients, des de fa un cert temps s'han incorporat al mercat una altra categoria d'assessors: els que estan “encastats” a les institucions amb contracte laboral, cobrant uns determinats emoluments però que ningú sap ben bé quina feina fan. Concretament, segons han publicat alguns diaris, la Diputació de Girona en té un total de 23, d'aquests assessors especials, la qual cosa no deixa de ser un autèntic escàndol en temps de crisi i, de fet, una burla al contribuent, que espera que s'utilitzin els seus impostos per a alguna cosa més que per pagar sous de dubtós rendiment. En una institució on la majoria dels diputats només assisteixen a les comissions o al ple de cada mes i el treball dels qui tenen tasques de govern tampoc és que mati, quina deu ser la responsabilitat laboral de l'assessor i/o assessora? No serà que amb els diners de tots els ciutadans s'estan pagant sous a persones alliberades dels partits que de fet ni s'acosten a la institució provincial? L'expresident de la república francesa Jaques Chirac tenia en nòmina de l'Ajuntament de París funcionaris que en realitat treballaven pel seu partit, raó per la qual ara ha de respondre davant la justícia. Potser aquest no és el cas però, francament, s'hi assembla molt. Tot plegat m'ha fet pensar que no és dolenta la proposta del candidat socialista Rubalcaba de fer desaparèixer aquestes institucions provincials i així estalviar a les arques públiques un bon grapat de milions d'euros. I posats a fer, jo proposaria eliminar també els consells comarcals que tenim a Catalunya. En el seu lloc, es podria potenciar el municipalisme, fomentant la unió i la mancomunitat de serveis municipals com han fet per exemple els municipis de Vall-llobrega, Calonge i Palamós amb el projecte de la piscina. Potser és el moment de ressuscitar l'informe Roca, que deu estar dormint el somni del just, i començar a posar fil a l'agulla al mapa municipal de casa nostra, donant d'una vegada veu, competències i recursos als nostres pobres ajuntaments.