La sospita
Amb motiu de l'aniversari de l'11-S he decidit recuperar una cinta VHS on vaig enregistrar l'especial informatiu que TV3 i altres cadenes van fer després dels atemptats a les Torres Bessones. Vista des d'una perspectiva temporal, la primera qüestió que sorprèn de l'emissió és que la informació no volia ser només la constatació d'uns fets objectius –la caiguda de les torres–, sinó que volia anar més enllà del que estava passant per tal de trobar-ne unes causes. La qüestió no deixa de generar una cert malestar, perquè dues hores després de l'atemptat es podia veure què estava passant, però la psicosi, els nervis i la magnitud dels esdeveniments impedien poder realitzar tot tipus d'anàlisis de per què havia passat allò i, sobretot, de qui ho havia fet. Amb tot, però, no deixa de ser curiós que la majoria de cadenes emetessin aquell mateix dia unes imatges d'un grup de palestins que cridaven, tiraven alguns trets a l'aire i duien a terme una celebració. En cap moment les imatges ens deien què estaven celebrant aquell grup de gent, però la majoria de conductors dels espais informatius insistien que a Palestina ja s'estava celebrant l'atemptat. Els comentaris fets de forma improvisada no eren innocents perquè establien una línia de culpabilitat cap als països àrabs i inauguraven el nou eix del mal. Poc temps després es va saber que les imatges no van ser captades aquell dia, que eren unes imatges d'arxiu d'un casament a Palestina.
La segona qüestió que deu anys després genera sospita té a veure amb una cosa tan elemental com el so. Tothom ha vist i ha revist, les imatges dels dos avions esclafant-se contra les Torres Bessones, seguides de l'enfonsament dels edificis. Ningú, però, no ha sentit mai el so que van provocar les explosions, els crits de les víctimes que es llançaven des de l'edifici i el brogit generat en el moment de l'enfonsament dels edificis. Només hem pogut sentir el comentari d'exclamació d'algun ciutadà que filmava els fets, però no el soroll de l'impacte. No deixa de ser curiós que en plena època audiovisual, unes imatges que s'han convertit en una de les més grans icones del nostre temps, siguin silencioses. Qui va decidir emetre per primer cop les imatges sense so? Per què s'ha decidit mantenir el silenci en les imatges d'arxiu? És més terrorífic el so que les mateixes imatges?
