Termes

Fa quatre dies que ens has deixat i sembla que faci una eternitat. Com cremem les hores, i com permetem que el temps cobreixi allò que no hem d'oblidar... Per fortuna, tu has marxat però ha quedat la teva obra, el teu pensament i els fruits solvents de la teva vida. Tens la sort que tenen els que passen una herència en forma de paraules; perquè aquell cap privilegiat, aquell cap ple de saber i de saber fer i de saber explicar, no se'n va mai del tot.

Tu vas ser mestre de molts, Josep Termes, i ens vas demostrar que el dogma no era ben bé la veritat. Per molt que la teoria cantés, en aquells anys en què la teoria regnava a les aules; per molt que digués que allò que movia la història era la lluita de classes, tu ens vas dir més coses. Ens vas dir que d'acord, que treballadors i potentats s'enfrontaven, però que hi havia altres ingredients tan o més importants en la història, si més no en la nostra història.

Amb els documents a la mà, ens vas provar que hi havia la nació. La nació, deies, no era un invent de la burgesia ni l'opi del poble. Vas demostrar alt i fort que el catalanisme d'ahir i de sempre s'havia cuit entre els menestrals i els pencaires. I ens vas invertir el dogma; no era pas la societat benestant que havia parit la pàtria, i que l'havia imposat als altres, sinó ben a la inversa. El catalanisme havia nascut als tallers, i va créixer tant que va entrar per força a les mansions i als altars. Gràcies a aquesta visió de la història, avui som més savis i més hàbils. Gràcies a tu.