Celebrar derrotes?

Hi ha qui detecta alguna mena de dislèxia al fet de celebrar l'11-S, perquè recorda una derrota militar, la de 1714, origen de totes les vexacions, espolis i imposicions lingüístiques que han vingut, vénen i seguiran venint d'Espanya amb monarquies, repúbliques, dictadures i democràcies. Però no veig ningú que faci el mateix diagnòstic de l'11-S nord-americà, que des de fa deu anys també es commemora als EUA. Derrota per derrota, mort per mort, conflicte per conflicte, herois per herois i botxins per botxins... l'11-S, a Catalunya i als EUA, no s'hi celebra res, ningú brinda amb cava ni fa una festa. Es recorden fets que convé no oblidar i s'autoafirmen nacions que volen seguir sent com són per damunt de les agressions exteriors.