Un país gens normal

Que aquest país nostre és tant poc normal ho demostren situacions com les que vam viure ahir arran de la mort del gran poeta nord-català Antoni Cayrol, més conegut pel pseudònim de Jordi Pere Cerdà (1920-2011). Primera, perquè, malauradament, tot i ser una de les grans figures de la literatura catalana contemporània –Premi d'Honor de les Lletres Catalanes l'any 1995 i Premi Nacional de Literatura l'any 1997–, Cerdà era un desconegut per a molts dels seus conciutadans. Més per a tots aquells que viuen al Principat, que ignoren, perquè les circumstàncies de la història així ho han establert, tot allò que succeeix a les terres catalanes del nord. El mateix conseller de Cultura, Ferran Mascarell, o els seus assessors, van cometre un greu error en afirmar que Cerdà havia establert ponts entre Catalunya i el Rosselló. Com va replicar algú durant la tarda, és impossible establir ponts entre un mateix punt. Certament, el Rosselló és part indestriable de Catalunya, per molt que estigui en un estat diferent del Principat. No pas per sempre, esperem. D'altra banda, com el seu pseudònim indicava, Cerdà era de la Cerdanya, comarca on la divisió entre dos estats s'entreveu més absurda, si és pot. Tot plegat estem parlant d'anècdotes. Cert, però anècdotes que deixen en evidència, un cop més, l'anormalitat del país. Malauradament.