La Columna
Historiadors
Costa molt de ser imparcial quan la història et toca el voraviu
La història comença quan d'algun fet en tenim algun testimoni escrit. Sentència a classe de prehistòria, que val fins avui. Demà se les hauran amb els ordinadors, però quan va de com se les manegaven a dies de Lluís XIV no hi ha més remei que tombar cap al duc de Saint Simon, i si algú vol aclarir com vivien els pagesos d'aital personatge, no hi ha més remei que ballar a la corda fluixa de la història econòmica.
Costa molt de ser imparcial quan la història et toca el voraviu. M'ha costat molt desentrellar com se les feien els de missa en la gresca de la revolució francesa i el Robespierre. Ho he trobat en la tradició oral de les monges recordant els patiments de la fundadora.
La dèria de la lletra escrita estrafà la història més propera. No he llegit ni una sola ratlla sobre la nostra guerra civil que s'adigui amb allò que vaig viure. La història d'aquells dies encara ens la conten els nostàlgics d'una banda o de l'altra.
Una de coent. Els castellans s'han fet la història a la seva mida. Visca don Pelayo, al qual els de Gósol no devem res, fórem carolingis. Han embolicat talment la troca que arribes a imaginar-te que Colom potser va néixer sota una col com el Patufet. Una altra. No ens van deixar anar a les Amèriques “por ser extranjeros”. I plego, que fins i tot el Cid ha esdevingut ciència-ficció, casat amb la Sofia Loren.
Totes aquestes m'han vingut a cap perquè a hores d'ara em passo unes bones estones embardissat en això de les primeres alenades del cristianisme. Estan remenant i remenant els evangelis amb tanta saviesa que t'hi mareges. I vinga. De tant en tant un nou paper d'Egipte que esvera el galliner. Sort tenim de sant Pau que ho explica tot.
No he trobat ningú dels d'ara que ho digui. Els quatre evangelis són tradició oral. Van sortir en les nits de cenacle i uns dies més quan els apòstols i la primera colla van començar a dir “te'n recordes?”. Sobretot, les quatre històries de la passió són fetes per qui les ha viscudes. Em dóna pau de viure-ho. Cada diumenge l'evangeli torna a ser història oral.
