Qüestió de roba

Per enèsima vegada el burca s'ha tornat a convertir en el tema del dia sense que entengui ben bé per què ja que la realitat és que al nostre país aquesta peça de roba no és un problema per la seva pràctica inexistència. Molts pensaran que precisament del que es tracta és d'establir una mesura preventiva per tal d'evitar que el vel integral es converteixi en això, en un problema. Però algú pot pensar que la solució al que implica i representa el burca per a les dones i la societat en general és prohibir-lo als espais públics? El govern al·lega motius de seguretat per sobre de creences religioses, culturals i socials quan el que haurien d'importar són aquestes creences. El que hauria de preocupar no és tant si una dona porta o no el burca, sinó per què se'l posa o l'hi fan posar i el que això significa per a tot el col·lectiu femení. Fins ara no sembla que això es tingui gaire en compte. S'opta per tirar pel dret i amb això estem cometent, per motius diferents, el mateix error que han comès aquells dirigents de països a qui tant critiquem pel fet d'obligar a complir unes normes que considerem que van en contra dels drets de les persones. Fa uns anys vaig tenir l'oportunitat de visitar l'Iran, on les dones han d'anar tapades de cap a peus en públic, tot i que poden ensenyar la cara. En aquella ocasió més d'una amiga em va dir que ella mai de la vida aniria a un país que degradava les dones d'aquella manera. En aquella ocasió jo tenia clar que el meu interès per visitar un país com l'Iran prevalia per sobre de l'obligació d'haver d'anar tapada. Una obligació que, perquè quedi clar, no comparteixo en absolut, no per una qüestió estètica, sinó pel que hi ha al darrere, pel que significa per a les dones. Doncs ara tinc la sensació que aquells que critiquen tant que a països com l'Iran s'obligui les dones a tapar-se volen fer el mateix a casa nostra, però a la inversa. També volen imposar una obligació a les dones... però per destapar-les. I com en moltes altres ocasions potser el remei acabarà sent pitjor que la malaltia. Acabarem actuant en contra dels nostres principis de llibertat i creant un problema allà on no n'hi ha i una obligació on no cal. Si no entenem ni acceptem que a fora s'obligui les dones a anar vestides d'una determinada manera, no té sentit plantejar-se fer el mateix a casa nostra obviant el fons de la qüestió.