Patrimoni confús
Teòricament l'aprovació d'un impost de patrimoni que gravi les grans fortunes és una proposta progressista. Talment, seria encerclar els poderosos en el territori d'una forçada solidaritat, quan la mateixa concepció del poder els fa insolidaris per ells mateixos. D'altra banda, el límit del milió d'euros (700.000 + 300.000 d'habitatge) dóna garanties de no afectar les classes mitjanes. Segur, el candidat Rubalcaba tenia motius per demanar a Zapatero l'aprovació d'un impost que gravés els patrimonis més grans, en una petició que contribueix a donar perfil a una candidatura que necessita tots els ajuts possibles, més quan Mariano Rajoy ja n'ha fet una valoració negativa. Encara, Pérez Rubalcaba afirmà rotundament diumenge passat que si ell guanyava les eleccions dedicaria els diners recaptats per aquest concepte a les polítiques juvenils, sobretot a la creació de treball en aquest sector.
Pendents de llegir la lletra petita, la vicepresidenta Salgado ha fet públics els comptes del nou impost, que afectarà uns 160.000 contribuents i permetrà recaptar 1.080 milions anuals en les dues anualitats en què serà vigent, perquè, oh meravella, tot l'enrenou és per l'aplicació d'un impost que només serà vigent en les declaracions dels anys 2011 i 2012. A més, ha deixat clar que la nova recaptació repercutirà en les autonomies, cosa que l'ha desmarcat de la proposta electoral del candidat socialista i l'ha fet entrar de ple en el debat intern dels populars, que es mostraven contraris a la seva implantació però ara es troben que els seus líders autonòmics es distancien de les directrius generals i que els presidents extremeny i gallec ja han fet saber la seva opinió favorable.
Amb tot, l'autèntic dubte és si aquest impost afectarà les grans fortunes –els rics, que diu l'esquerra–, quan la realitat demostra que els rics de veritat mantenen capitals i béns immobles protegits per societats interposades i empreses familiars, i tributen en concepte d'impostos de societats, molt més protegits que els que es mantenen al descobert. Més encara quan aleshores tributen en la confusa equació que iguala les empreses amb patrimoni no productiu i les empreses productives. Els mecanismes d'evasió són inescrutables i, al final, sempre paguen els mateixos.
