Bilingüisme i altres enveges
Llegeixo en el Twitter d'Alfredo Pérez Rubalcaba i el seu equip electoral dues piulades emeses durant la Festa de la Rosa. En una diu: “¡Qué suerte poder ser bilingües. Qué envidia!” i, en l'altra, “¡Qué envidia me dáis por ser bilingües!”.
Això del bilingüisme és com l'Estatut. És com si Rubalcaba hagués piulat així: “¡Qué suerte poder tener Estatuto. Qué envidia!” o “¡Qué envidia me dáis por tener Estatuto!” Tothom se n'adonaria que Rubalcaba ironitza, tant com quan Mourinho diu que aquesta temporada el Madrid lluitarà per assegurar la permanència.
El bilingüisme natural és possible en circumstàncies de doble llengua materna o paterna, però és, encara ara, una condició minoritària, tant a Catalunya com a qualsevol part del món. No hi ha cap fenomen diví ni natural que ens faci acceptar que a Catalunya hi ha més bilingües naturals que en altres països. És a dir, res indica que els nascuts a Catalunya neixen bilingües i els nascuts a Cantàbria, no. Tret que Rubalcaba es fonamenti en estudis racials classificats com a secret d'estat. Una altra cosa és el bilingüisme social –i Rubalcaba ho sap perfectament–, que sí que és possible, però que no depèn tant de les persones i les llengües, sinó de la legalitat jurídica.
Els catalans, per naturalesa, no som bilingües (o ho som menys, igual o més que puguin ser-ho els altres ciutadans del món), per bé que Catalunya (des del 1978) és una societat bilingüe per gentilesa de la Constitució espanyola. Aquesta condició de bilingües socials no estic segur que sigui motiu d'enveja perquè no veig que l'Estat espanyol (amb un PP i un PSOE que reuneixen la majoria suficient per modificar la Constitució en el moment que sigui) hagi decidit implantar el bilingüisme social en l'àmbit estatal. Sabent a més que, si s'ho proposessin, obtindrien el suport dels partits d'àmbit no estatal.
El que passa és que Rubalcaba se'n fot, sabedor que una llengua (en aquest cas el català) que enlloc del món és oficial i única està condemnada, si no a desaparèixer, sí a perpetuar-se com a subllengua. Igual que una nació sense Constitució, només amb Estatut, està condemnada a perpetuar-se com a ens subestatal.
Si tanta enveja li provoca el bilingüisme, no entenc per què Rubalcaba no incorpora en el programa electoral el bilingüisme en el reglament de les Corts espanyoles, en el dels òrgans judicials, en el dels consells de govern.
