La Casa de Cultura

Pobra Casa de Cultura de Girona. Permanent calaix de sastre per a mil i una funcions, entrar en alguna de les seves dependències és com fer un viatge en el temps; algunes són ben iguals que als setanta. Des de fa més de vint anys, ningú no hi ha volgut fer grans despeses, a l'espera de la remodelació definitiva que l'ha de convertir en un símbol de la cultura a la ciutat. Però, ara perquè uns han de marxar, ara perquè la biblioteca provincial s'hi queda, ara perquè se'n va, ara perquè canvia el govern d'allà o el d'aquí, ara perquè no hi ha diners, la Casa de Cultura continua deixada de la mà de Déu. L'utilitzen un munt de ciutadans, però l'edifici, més que mai, és un gran contenidor cultural vell i ancorat en el passat. Un vaixell que necessita urgentment passar per les drassanes per ser modernitzat però que, un cop i un altre, topa amb tots els esculls possibles i no aconsegueix arribar a port. Des de fa un parell d'anys, a més, s'emmiralla cada dia en el vell hospital rehabilitat que té al davant, joia de la corona de l'administració. Tot i l'enveja que li provoca tanta modernitat, sap que ara no hi ha diners i que s'ha d'esperar. I és veritat. Cap problema. Mentre no s'enfonsi de tant esperar.