Burca

Tinc amics i coneguts que, amb l'anunci d'una possible prohibició de l'ús del burca, han escrit en públic coses i més coses. Com que m'agrada molt escoltar qui té coses intel·ligents a dir, em vaig proposar fer-ho amb un jove psicòleg i escriptor català, que resulta que es diu Saïd el Kadaoui i que com va néixer a Nador es considera també marroquí. I no vaig voler parlar del burca, sinó de la identitat, un concepte que ell ha analitzat i fins i tot teoritzat. I com que em va dir coses molt assenyades, avui les vull compartir.

Les migracions són processos –físics i emocionals– de trànsit d'un lloc a un altre, que poden durar un temps determinat o tota la vida. En aquest procés la postura més intel·ligent és poder sentir-se còmode. I perquè això passi no només cal voluntat personal –que en cal, i molta– d'arrelament al lloc d'acollida, sinó que vol una voluntat del qui rep, intel·ligent i serena.

Vol temps, com totes les coses importants a la vida. I responsabilitat per part del qui fa el llarg viatge, però també –més si cal– del qui rep, per com ho fa, per com et mira, i per com teoritza.

No som d'on estem, que també. Som d'on venim, la nostra persona i el nostre historial familiar. Som dels llocs per on transitem al llarg de la vida.

No hi ha només dues direccions en les relacions aborigen-immigrat. Els qui arriben són individus, i ningú no els representa absolutament com a comunitat. Els discursos creen realitats, i les profecies, a base de repetir-les s'acompleixen. Per tant, cal serenor i responsabilitat, no estigmatitzacions. Farem feina en positiu quan deixem de considerar els ciutadans d'aquí o d'allà i optem per dignificar els espais on se socialitzen i conviuen. I dignificar vol dir fer-los habitables, fer respectar les normes de convivència, i garantir-nos igualtat de drets i deures. I igualtat vol dir que, respectant l'arquitectura de les nostres ciutats, tots tinguem a prop els espais on anem a fer una paella, o on anem a resar. I igualtat ha de poder dir també que homes i dones ens respectem sense posar murs indignes que amaguin el que som.