AVUI ÉS FESTA
Mercats
Durant anys i panys els gurus del capitalisme ens han dit que el mercat ho regula tot i que no patíssim. Ara, però, no parem de sentir que cal fer això i allò per calmar els mercats. Es veu que els mercats són molt irritables i que no se'ls pot fer enfadar de cap manera. A mi m'agradaria conèixer “els mercats”, que algú em presentés aquests senyors tan influents (suposant que es tracti de senyors) perquè veig que creen grans maldecaps als nostres estimats dirigents. Pel que sembla, els polítics d'aquest món passen el temps pensant en els mercats i en els seus estats d'ànim tan variables. Es veu que si els mercats s'irriten ja has begut oli, i que encara que siguis el país més potent del món si no tens contents els mercats més val que Déu t'agafi confessat. En canvi, jo, quan vaig als dos mercats que freqüento (el de la Boqueria i el del meu poble) hi trobo que la vida hi és plàcida i agradable. Compro quatre tomates al verdulaire i quan em torna el canvi em diu “adéu, trempat!”. Trempat? Gràcies, home. A la polleria em diuen “Bon dia, maco. Pit o cuixa?” Pit o cuixa? Maco? M'animo: “I em posi mitja dotzena d'ous.” “Ara mateix, rei.” Rei? Em ve al cap la cua del súper. Allà l'única cosa personal que m'han dit mai (de fet me la repeteixen cada vegada) és preguntar-me si tinc la targeta client. Al mercat la meva autoestima no para de pujar. I encara em queda passar per la peixateria. “Mira quins seitons tan bufons que tenim, carinyu.” Me'n posen un bon grapat i la peixatera me'ls obre i els neteja i quan els posa a la bossa em diu: “Apa, a punt de posar-los la farineta.” I quan li dic gràcies, em fa l'últim regal: “De res, home. Adéu, bonic!” Carinyu? Bonic? Surto tan exultant del mercat que a la primera floristeria que trobo compro un ram de margarides. No pot ser que els mercats que s'enfaden i que surten als diaris siguin els mateixos mercats que jo conec. Són temps estranys: hem d'anar passant entre la histèria colèrica dels mercats (en plural) i la vida amable del mercat. Entre Déus irritables i la bona gent.