Fanals i normatives

Vagi per endavant que estic d'acord amb la retirada del fanal de la plaça del Vi que ha ordenat el nou equip de govern de l'Ajuntament de Girona. Era un element antiestètic, feia nosa, incomplia la normativa del Barri Vell, era un promesa electoral i, francament, penso que el cost de la millora era assumible per a la ciutat tot i els temps de crisi que corren. Dit això, l'única cosa que grinyola és que per defensar aquesta iniciativa s'ha apel·lat a les normes existents, quan tothom sap que les aplicacions restrictives i/o permissives de la normativa del Barri Vell se solen fer sota criteris polítics en lloc de tècnics i/o estètics com hauria de ser. Conec el cas d'un establiment al qual l'Ajuntament ha pressionat fins a obligar-lo a treure un diminut rètol de botiga que feia trenta anys que hi era i un altre de més recent que ha patit tota la burocràcia haguda i per haver per poder posar finalment una placa a la façana feta d'un material especial seguint estrictament les especificacions municipals. El que jo em pregunto és per què s'és tan estricte en aquests casos i, en canvi, es permet, es tolera i/o s'autoritza que al balcó de l'ADAC a la plaça del Vi hi hagi una enorme pancarta que ben segur contradiu la normativa. Tothom és lliure d'expressar-se i de fer-ho públic i, per tant, no em poso en el contingut ni tampoc en el fons de la qüestió que planteja la pancarta, sinó en la diferència de criteri. És o no és il·legal? En una ocasió vaig plantejar el tema als tècnics responsables municipals arran d'un cas semblant que es produïa damunt de la casa Boué, al pont de Pedra, i la seva resposta fou: “No ho podem tocar perquè és una qüestió política.” Francament, si jo fos un d'aquests petits comerciants del Barri Vell a qui l'Ajuntament posa tants entrebancs per posar un petit rètol a l'establiment estaria molt indignat en comprovar com m'he de gastar diners, temps i paciència per complir la normativa mentre que d'altres se la passen pel cul amb el beneplàcit dels mateixos responsables que a mi em fan la vida impossible. Sortosament, no sóc cap comerciant o professional afectat, però em poso a la seva pell i reclamo el mateix tracte per a tothom. No crec que hi hagi, però, res a fer. La “política” ha arribat a la casa de la vila amb el fanal polèmic i la megabandera a la plaça. Com deia el poeta, “és la tremenda victòria dels colors”.