Censura prèvia

La llibertat de premsa al llarg de la història ha passat etapes molt tristes. Moments en què la censura prèvia dels informatius era la tònica habitual i els diaris i revistes havien de passar els filtres preceptius si no es volien trobar amb una sanció governativa, el segrest o la clausura de la publicació. A les comarques gironines en tenim un munt d'exemples, de com es practicaven aquests controls. Les revistes Presència i Canigó van ser especialment represaliades per la dictadura. En qualsevol país democràtics actituds d'aquesta mena semblarien impensables. Resulta, però, que quatre membres del consell d'administració de RTVE aposten perquè es torni al control previ dels informatius en els mitjans públics. Fa anys que em dedico a aquesta feina i no recordo que mai per part de les empreses en què he treballat ningú hagi pretès exercir aquest control. No és cap secret que el sector de la comunicació no està en un dels millors moments, però pensava que no arribaríem a l'extrem que es pretengui dirigir la informació periodística amb criteris polítics. Sincerament crec que aquells que han votat a favor de fer-ho haurien de deixar els càrrecs que ocupen.