opinió
A Rubalcaba li agrada el marro
És químic, el que explica algunes coses quan pregona el seu ideari
No hi ha dubte que Rubalcaba és intel·ligent, maniobrer i atrevit, condicions del tot indispensables per ser un bon polític. Amb l'hipotètic permís de Rajoy –que ja té fetes les targes presidencials amb un rotund “Yo, Rajoy, presidente de toda España toda”– podria governar prou bé. Té experiència: des del 1982 ha estat ministre d'Educació i Ciència, de l'Interior, de la Presidència, portaveu del govern i vicepresident primer, que és un bon bagatge. Han estat dinou anys –amb intervals– en què s'ha pogut equivocar sovint, amb el que té feina de president avançada. És químic, el que explica algunes coses. Per exemple les barreges que fa quan pregona el seu ideari en relació a Catalunya. Diumenge passat a la Festa de la Rosa del PSC, a Gavà, lamentava no parlar català com la Chacón i en Montilla. “Quina sort ser bilingüe!”, deia públicament en una afirmació de química pura. Admeté quantitat d'errors en l'encaix de Catalunya a Espanya. No diu quins, però queda molt bé. És com una clara de cervesa i llimona: sis parts de Madre Patria i quatre de llimona del Montsià. Digué que el PSOE defensà l'Estatut arreu d'Espanya. Saben que del PSC no s'ho creu ningú i de la resta de catalans no cal ni parlar-ne; per què proclamar bajanades? Perquè les mentides, passades per la batedora i macerades, amb el temps es converteixen en veritats.
En un altre ordre, demana que se l'ajudi tal com ell ens va ajudar. Hom queda fred. No recordo de quina mena d'ajuda parla. Deuen ser les clatellades del Constitucional, vistes a l'inrevés. La química és sorprenent per als neòfits: sovint dos i dos fan sis. Carme Chacón, ferida per dintre per la candidatura estatal frustrada, reia per riure quan Rubalcaba la citava elogiant-la. Ben segur que en els moments àlgids dels aplaudiments, ella deixava anar algun que altre “Cabró, més que cabró! M'has trepitjat la carrera!” I d'altres fineses. La política és l'art de fer bona cara en qualsevol situació. Montilla, que en aquest apartat de la química resta a punt de submergir-se i desaparèixer entre els components, fa una rialla trista i es disposa a ballar la conga de fi de festa. Rubalcaba va dir que el veurem molt durant la campanya electoral. Podrà fer a peu els trossos de l'autovia A2 sense doblar i de l'autopista AP7 sense el tercer carril. Del TAV, les obres de l'estació de Girona i el traçat fins a la frontera i, mentre parla dels avantatges del seu futur govern, les empipadores i inacabables obres de l'eix transversal. Rajoy té un problema: no li agrada el Don Mariano; sembla nom de cansalader o pagès murcià ric. Rubalcaba té problemes amb el Pérez. Als ministeris on restà, sovint se sentia cantar al personal de serveis aquella cançó de Los Tres Sudamericanos, que feu furor els seixanta: “Me lo dijo Pérez, que estuvo en Mallorca”. No ho aguanta gens bé.
