Relativisme

Les condemnes de Benet XVI contra el relativisme no han suscitat, que jo sàpiga, cap mena de debat en el si de l'Església. I a fe que el tema ens toca ben de prop. Són els primers encausats. Atès que el Papa, en virtut de la seva suprema autoritat, té la potestat de fer i desfer, ja m'explicareu com es pot deixar de ser relativista sense deixar de ser fidel al Papa. Se'm fa estrany que ningú no recordi l'escàndol que va provocar la reinserció gratuïta, per part de Benet XVI, dels cismàtics lefevbristes. Sense previ avís ni prèvia retractació. La sorpresa va ser majúscula. I la protesta que originà, també. Els bisbes que havien pres part en el Concili no se'n sabien avenir. La pluja de cartes que va caure sobre el Vaticà era molt més que un xàfec d'estiu. I totes venien a dir el mateix: “Fins aquí podíem arribar.” Una cosa és alentir l'aplicació de la doctrina conciliar, i una altra ben diferent negar-la. Això és el que va fer Marcel Lefevbre. I amb ell, els seus seguidors. Van preferir quedar-se fora de l'Església, abans que acceptar la reforma conciliar. Els que professen l'integrisme són d'una sola peça: abans morir que pecar. Pecar, per a ell, és cedir davant de qualsevol canvi. Això els condemna a l'immobilisme, però ja els va bé. Millor no moure's que fer un pas en fals. I ells no es mouen, caigui qui caigui. Ni és fàcil que ningú els mogui. Això explica que no s'hagin retractat, ni abans ni ara. El que no explica és com dimonis han pogut entrar sense moure's de fora, és a dir: sense fer ni un pas. Només té una explicació: ho va arreglar l'únic que ho podia fer, Benet XVI. Només ell podia dir que no calia fer cap pas. Si això és o no és un mal pas, fa de mal dir. Segons com sí, segons com no. Segons els bisbes era un malpàs. I la queixa, un toc fraternal al Papa. La qual cosa demostra que l'esperit democràtic que va presidir el Concili continuava viu. Segons Benet XVI, en canvi, el mal pas era un malentès. No podia ser un mal pas, ja que si l'havia fet el Papa, només podia ser bo, no per ell mateix, sinó perquè l'havia fet el Papa. Va correspondre al toc fraternal amb un retoc paternal. Relativisme refinat: oli verge d'oliva, sense additius ni colorants. I també oli de ricí, ja que el seu efecte va ser purgant. Condemnats al relativisme per fidelitat al Papa, i el relativisme, condemnat pel Papa. Relativisme absolut.