El tramvia del terror

Mentre el sistema judicial no hi ajudi una mica més, la solució policial als problemes de delinqüència i incivisme a Barcelona serà sempre insuficient. Amb tot, el nou consistori s'ha imposat una política de visibilitat de l'autoritat que, poc o molt, comença a donar fruits. En primer lloc a les enquestes, on el nou alcalde rep una nota dels ciutadans que, si bé no n'hi ha per llançar coets, sí que fa palès el desig de donar-li una mica de marge. I això és perquè a Barcelona el segon problema més preocupant –després de l'atur– és l'incivisme i la delinqüència.

Tant l'actuació policial durant l'estiu (per exemple, la instauració de les patrulles conjuntes de Guàrdia Urbana i Mossos al metro) com una tímida reacció judicial han ajudat a contemplar el futur amb una mica d'optimisme.

En aquest sentit, també pot establir un mínim precedent la sentència feta pública aquesta setmana per l'Audiència de Barcelona, que ha condemnat a divuit mesos de presó un home acusat d'haver agredit el treballador dels Ferrocarrils Catalans que li reclamava que pagués el bitllet. La sentència ha trigat gairebé tres anys! És dissuasiva? No gaire. És un pas endavant? Sens dubte. Un pot opinar que cal no pagar el metro i l'autobús (“Que ho paguin els bancs”, diuen) i una altra cosa és agredir salvatgement el treballador que fa la seva feina (fractura de peroné i mandíbula, pèrdua de dents i contusions diverses). Per la mateixa raó, el terror que s'està vivint entre els conductors del tramvia de la línia del Besòs ara ja és molt més que preocupant. El relat, aquests dies, d'un d'aquests homes, agredit diverses vegades, obligat a tancar-se a la cabina del tramvia per salvar-se de mals majors és increïble. Cal esperar que l'apallissin? Cal esperar que ningú no agafi el tramvia per pànic –o per avorriment de la situació, que seria pitjor–? Una cosa és el problema genèric, de la Mina, o d'on sigui (que l'arreglin), i una altra cosa és la ciutat sense llei. Sí, no solament totes dues van lligades sinó que una condiciona l'altra, però difícilment pot servir de justificació.

L'alcalde Trias s'adona que l'exalcalde Hereu no exagerava. Per això, ara, li agafa el relleu i torna a reclamar 4.000 mossos d'esquadra (en falten 1.200). Alcalde i exalcalde, qui ho hauria dit, han trigat menys de quatre mesos a convergir. És imprescindible per alliberar la Guàrdia Urbana. Tot hi sortiríem guanyant.