La borsa o la vida
Després de segles en què tot el que tenia a veure amb la borsa era matèria reservada a una minoria de la població i la gent corrent sobrevivia d'acord amb la lògica de l'economia productiva, des de fa algunes dècades els mercats borsaris s'han convertit en el fenomen rector de la vida quotidiana de les persones i en una mena de divinitat a qui cal rendir culte, témer i oferir sacrificis perquè ens hi va la vida
(si més no, la supervivència amb dignitat).
La informació borsària ha passat de ser un apartat especialitzat de les seccions d'economia a convertir-se en informació general i, sovint, titular d'obertura per sobre i tot d'informacions tan potenciades com les esportives. Com si el futur de la humanitat, ara que començàvem a estar sensibilitzats que depenia del respecte per les qüestions mediambientals, en realitat, depengui de la bona salut de les borses. La matèria capitalista ha substituït la matèria ecologista.
La batalla per defensar els valors de l'economia productiva en què havíem estat instruïts s'ha perdut enfront dels valors de l'economia financera. La universalització dels mercats borsaris amagava una lògica perversa: si pots fer treballar els teus diners, no cal que treballis tu. I, així, hem creat un món de degenerats que s'ha autodestruït per la via d'ignorar el principi dels vasos comunicants: la riquesa i la pobresa són inversament proporcionals perquè no es barregen homogèniament. És a dir, que sotmesos a una mateixa pressió, els diners han desplaçat el treball.
Amb els excedents de menjar que llencen els habitants del planeta tips, es podria alimentar fins a tres vegades els habitants del planeta que passen gana. I mentre no trobem, ni ens preocupem de trobar, solucions per resoldre la gana dels uns (i no és només la gana al Tercer Món, sinó l'exclusió al Primer Món), ens desesperem a resoldre les fallides dels mercats financers.
Els temps actuals conviden a llegir sobre l'origen de les llotges i les borses, a la fi del segle XV. I a adonar-se que aquelles no tenien res a veure amb les actuals. El que va començar com a mecanisme d'ordenació de la societat
i el treball de les persones ha esdevingut, amb el pas del temps, una maniobra per a esprémer la vida de la gent corrent. Una maniobra privada assistida amb diner públic.
