Llagostera TV, un exemple a seguir

La ignorància és atrevida i la intolerància, una tragèdia. Els comentaris que s'han pogut escoltar aquests dies a Llagostera, i els que es poden llegir a les webs de Llagostera TV i El Poll.cat són d'un primitivisme i una vulgaritat tan grans que fan creure que l'educació continua sent la gran assignatura pendent a casa nostra. La polèmica l'ha provocat la decisió de Llagostera TV, un canal local per internet que lideren Marc Sureda i David Molero, de produir un informatiu setmanal de deu minuts en llengua àrab per al col·lectiu magrebí, el més nombrós d'entre els nous llagosterencs. Es tracta d'un noticiari sobre les coses que han passat a Llagostera durant la setmana i que és parlat en àrab i subtitulat en català. Les imatges són les mateixes que fa servir la redacció per il·lustrar les notícies i, a més del presentador, hi ha dues veus en off femenines. Les crítiques –això sí, anònimes– contra l'emissió del programa són d'una ferocitat tan gran que sens dubte es carregaran totes les bones intencions que hi havien posat els promotors de la idea: els responsables de Llagostera TV i els marroquins que hi participen. En números rodons, el col·lectiu magrebí de Llagostera representa un 10% de la població, unes 800 persones, que ara potser han minvat a causa de la crisi. Sembla lògic que puguin tenir un canal on comunicar-se i que al mateix temps serveixi perquè des del Magreb el puguin visionar els familiars, amics i veïns. Quin mal hi ha en saber que l'equip de Llagostera de futbol juga en la segona divisió B, que al poble s'ha celebrat una fira sobre el consum responsable o que s'estan netejant els embornals? La manca de sentit comú és molt perillosa, i si precisament a qui fa un esforç per comunicar-se li apliquem la xenofòbia més latent, l'única cosa que aconseguirem serà que ells es tanquin més en la seva col·lectivitat, i que uns i altres continuarem sent uns perfectes desconeguts, malgrat que vivim a la porta del costat. La crisi econòmica ens ha portat angoixes que fa un temps no teníem, però és hora que tinguem clar que l'única manera d'anar endavant és assumint la realitat en positiu. La crisi és global i el món del segle XXI, també. Siguem pragmàtics i assumim la nova realitat social. Hi sortirem guanyant.