Contrapunt

Al Bizanci de Santa Sofia dels teòlegs místics i dels emperadors d'ulls entotsolats, hi feien més rebombori les batusses entre verds i blaus a l'hipòdrom que no pas els sermonassos de sant Joan Crisòstom. Així que no ens estranyi que aquest temperi entre el Barça i el Reial ens esvaloti més que la política.

Amb deliri de grandeses, Madrid arriba a fer el ridícul quan vol ser el primer port d'Espanya o quan vol que, a plena Meseta, hi passi el corredor mediterrani. Quant a la pilota, avesada a hores glorioses, no sap perdre i només li faltava el Mou amb la seva mala bava. Una mala bava tan malaltissa que s'encomana als seus aficionats, ha fet perdre la taruta a tot un don Florentino, ha empestat els jugadors fins en aquell que ha arribat a dir: “ Eres joven, guapo y con dinero, qué más quieres Baldomero.”

El Guardiola n'és el contrapunt. Nat a Santpedor, és fill d'una terra no gens agraïda, ve de qui treia pa de les pedres. Si té rauxes se les empassa endut pel seny. Essent un dels millors mitjos del seu temps mai no va gallejar. Tampoc no ho fa ara amb un Barça que només li falta ballar el minuet amb la pilota.

Però, fora de la pilota, al Barça la ballen i no pas minuets. No me les callo. Sóc amic del Jan, li conec les girades. Però no entenc com li tenen jurada amb un ressentiment que arriba a acarnissar-s'hi per deixar-lo pelat i perdut.

Mestre, Pep feia l'orni a les picossades del Mou i callava veient que al Barça hi havia mala bugada. Fins que ha tingut un gest que no sovinteja entre els catalans. Ha donat la cara per en Laporta i ha fet molt més, allò que només podia fer ell, ha demanat la pau. Tant de bo se l'escoltin.

Em fa patir molt el meu amic Laporta. Però, malgrat tot, té la pau dels innocents. Més em fan patir els altres enduts per un ressentiment que corca de coragre.

Déu nos en guard que el Barça s'entrampi amb punyeteries legals. Si hi ha d'haver pau serà més des de la bondat i el seny del Guardiola que d'altra cosa. No siguem ximples. El Barça, abans que les nostres miserietes.