Un nou cicle polític
Amb el debat d'orientació política del Parlament de Catalunya enllestit i quan falten cinquanta dies per a les eleccions generals del 20-N, els partits catalans han començat a prendre posicions de futur, tot i que encara falten temes destacats com el congrés dels socialistes catalans (17 de desembre), els previsibles canvis a la direcció d' ERC (Oriol Jonqueres, president) i l'aprovació del pressupost català de 2012 amb les seves corresponents retallades.
Tothom està prenen posicions perquè després del 20-N, llevat d'imprevistos, hi haurà tres anys sense eleccions. Temps suficient per donar per acabat un cicle i començar-ne un altre de nou.
Tal com s'ha vist en aquest debat de política general és previsible que s'intenti una relació diferent entre Catalunya i la resta d'Espanya. El pacte fiscal amb consulta popular inclosa, etcètera. Lluny del peix al cove que va donar alguns resultats a l'època Pujol.
Es deixa entreveure un nou cicle, tot i que ara per ara existeix menys il·lusió ciutadana que quan va haver-hi les prèvies de l'Estatut aprovat al Parlament el 30 de setembre de 2005. Un Estatut del qual n'ha quedat menys del que s'esperava.
Aquest nou cicle de futur està caracteritzat per posicions ben diferents i per una gran desconfiança entre partits polítics catalans. Sovint la sensació és que tothom es malfia de tothom i en tot moment es miren de reüll.
Amb tot, però, el debat ha servit per començar a girar algun full del passat.
Després del debat de política general i en temes de sobirania queden CiU i ERC en bona disposició. Fins i tot hi pot haver algun pacte puntual amb Solidaritat per la Independència. Tots plegats preparats per a pactes de futur. Malgrat que costarà esborrar les ferides del passat, sobretot en alguns ajuntaments i diputacions on mai no es van entendre CiU i ERC.
Però, d'altra banda, el 20-N és a la cantonada i CiU podrà tenir com a aliat natural el Partit Popular, que tot apunta que guanyarà les eleccions generals.
En aquest nou cicle polític Artur Mas haurà de decantar-se per encapçalar un nou front català i totes les seves conseqüències o bé per tenir el suport del PP. Suficient per una comoditat a Madrid i Catalunya. La primera prova de foc la tindrà en els nous pressupostos, en què podrà triar un pacte amb ERC o amb el PP. Perquè està clar que li serà difícil poder pactar amb tots i tothora.
