De bons i ‘bonos'

L'havia llegit en algun d'aquests diaris que cada dia donen lliçons de periodisme de qualitat des de la capital. Però dimecres vaig sentir-lo al Parlament, en boca, no cal dir-ho, de la senyora Alícia Sánchez-Camacho. Es tracta de l'adjectiu patriòtic, utilitzat en aquest cas per qualificar de forma pejorativa i per fer mofa dels bons que el govern de la Generalitat ha emès en dues ocasions l'últim any per finançar-se.

Aquest bons, naturalment, poden ser criticats per la principal dirigent del PP a Catalunya si considera, per motius polítics o econòmics, que són un mal instrument per al finançament de la hisenda pública catalana o, simplement, perquè troba que l'interès que es vol pagar és massa alt. També poden ser criticats, per la ciutadana Alícia Sánchez Camacho, si li sembla que el rendiment ofert és massa baix, o que el termini és massa llarg o, fins això seria acceptable, perquè no se'n refia i té por que al final no li tornin els diners.

Però, no. A diferència del que passa amb les Letras del Tesoro o amb els Bonos y Obligaciones del Estado, el problema dels bons del govern de Catalunya és que són això, patriòtics. Perquè és només per patriotisme que van ser emesos, i perquè només els autèntics patriotes (catalans, és clar) podien caure en el parany de subscriure'ls.

No m'hauria cridat l'atenció l'exabrupte de la senyora Sánchez-Camacho, si no fos per la ideologia que denota, tan poc respectuosa amb les institucions i les persones, tan poc tolerant amb la diversitat de creences i de sentiments, tan poc democràtica.