En fallida

Aquest dies contemplo atònic com el meu país ha passat en poc temps de l'opulència a administrar la misèria. Hem passat d'escoltar discursos sobre com assolir l'estat del benestar a veure com s'està desmantellant tot allò que, durant anys, més d'una generació havien ajudat a construir. Cada dia ens arriben notícies catastròfiques de l'economia mundial, i gairebé ja ens hi hem acostumat. El que ens fa més mal, però, és les repercussions que té tot aquest procés en allò més proper, sobretot en l'àmbit de la sanitat i l'ensenyament. Ahir, quan va arribar la notícia que l'Ajuntament de Cassà només té diners per pagar les nòmines fins al gener, o que altres ajuntaments no poden pagar els deutes, se'm posaven el pèls de punta. Un company em preguntava: Què està passant? No vaig saber respondre. Vaig agafar l'hemeroteca i vaig començar a repassar quants pavellons, piscines i equipaments municipals han inaugurat els polítics de torn –de tots els colors–. Les xifres són impressionats. El més trist és que, a banda de no poder-los pagar, molts d'aquests equipaments estan infrautilitzats i generen uns costos de manteniment que els municipis no poden assumir. Estem en fallida!