Teràpia de grup

“I després de les eleccions, què?”Amb aquesta pregunta tan oberta com a esquer, la publicació Alcaldes.eu va reunir ahir a Barcelona figures notables del municipalisme català en un dels seus tradicionals esmorzars amb alcaldes que, per qüestions d'agenda, es va celebrar a l'hora de berenar. En qualsevol cas, si l'objectiu de la trobada –amb l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, com a cap de cartell– era fer una sessió de treball que aclarís una mica el futur, la missió va ser fallida. La trobada no va ser res més que una sessió de teràpia de grup que va permetre als presents, començant per Trias i acabant per l'alcalde de Pallejà, explicar les seves penúries. O, més ben dit, les penúries dels ajuntaments que gestionen. “Jo tinc el pressupost preparat, però no el puc aprovar perquè em faran la vida impossible”, deia l'alcalde barceloní, que també va lamentar el moment “catastròfic” de la Generalitat: “He de sortir contínuament a dir que faré coses que ells no fan. Això és la fi del món.”

El president de la Diputació, Salvador Esteve, i el de la Federació de Municipis de Catalunya i alcalde de Sabadell, Manuel Bustos (PSC), coincidien a reclamar per enèsima vegada una llei de finançament municipal. També es va afegir a aquesta demanda l'alcalde de Premià de Mar, Miquel Buch (CiU), que demà serà nomenat president de l'Associació Catalana de Municipis. “Ara més que mai cal saber què toca i què no toca fer. I qui ho paga.” La tònica general va ser culpar la Generalitat i l'Estat de la situació actual, però en algun moment del debat algú va qüestionar si la gestió havia estat correcta. “Com havíem de dir que no a fer biblioteques, piscines o recuperar rius si teníem els recursos per fer-ho?”, va dir Bustos.

Però realment els tenien? La resposta sembla evident si es té en compte un comentari –anterior– de l'alcalde d'Amposta, Manel Ferré (CiU), sobre com afrontar el futur: “D'ara endavant, haurem de fer els pressupostos a partir dels ingressos que sabem que tindrem segur.” El mateix Ferré va introduir la possibilitat del copagament d'alguns serveis, però Bustos i Trias no van pujar al seu tren. L'alcalde de Ripoll, Jordi Munell (CiU), va apuntar una possible solució: “El cosacrifici, perquè potser no cal que hi hagi un contenidor cada 50 metres, o es pot refredar 2 graus l'aigua de les piscines.” Al final, de solucions miraculoses, cap ni una. Uns quants, però, després de la catarsi col·lectiva d'ahir potser sí que s'han estalviat una sessió de psicòleg.